POESIA

Dijous passat es va fer a la Biblioteca Mercè Rodoreda d’Horta-Guinardó, la primera sessió de la 13a edició del cicle “De pensament, paraula i obra”. Aquest és un cicle que organitza l’Aula de Poesia de Barcelona i el Districte d’Horta-Guinardó i que ofereix un gran nombre d’activitats al voltant de la poesia, d’una altíssima qualitat. La sessió de dijous era especialment de luxe ja que en un acte presentat per Jordi Virallonga, coordinador del cicle, es trobaven a una mateixa taula dos dels poetes vius més significatius. En llengua catalana hi era Joan Margarit, Premi Nacional de poesia i un autèntic referent cultural a casa nostra. En llengua castellana hi era Félix Grande Premio Nacional de las Letras Españolas 2004. A més la sessió va tenir col·laboracions espontànies de la dona de Félix Grande, Paca Aguirre, una altra gran poeta i persona d’una vitalitat increïble tot i la seva edat. D’entrada vull destacar el que significa que en una biblioteca de barri s’hi puguin trobar dos poetes dels més destacats del panorama de la cultura actual. L’aposta del Districte per oferir cicles literaris de qualitat a totes les seves biblioteques (Mercè Rodoreda en poesia, Montbau en novel·la negra, Juan Marsé del Carmel en novel·la i Can Mariner en teatre), és una aposta que no té el mateix impacte que altres actuacions del Districte però que caldria posar en valor. La sala de la biblioteca estava plena de gom a gom i és perfecte que la gent pugui gaudir de la cultura, en totes les seves vessants als barris i no tan sols en equipaments centralitzats i especialitzats. En aquesta mateixa línia és un honor tenir el mural fet pel Blu al carrer Santuaris.
Amb l’Anna Mir, consellera d’ICV que també estava present a l’acte, vam comentar a més la importància de poder anar a activitats com aquesta. La conversa que es va establir entre els tres protagonistes va ser molt agradable. Van parlar de dolor, de pèrdues, de música, de les paraules. La vida de Joan Margarit, de Félix Grande i també de Paca Aguirre està marcat per l’impacte de moments molt importants. Félix Grande i Joan Margarit van néixer durant la Guerra Civil. Coneixen la misèria i la repressió. Saben el que són les pèrdues irreparables, Joan Margarit va perdre a la seva filla Joanna fa uns anys. Davant d’això Félix Grande explica que “le pido socorro a las palabras”. I ho explicava amb una anècdota. La seva mare en plena guerra civil sortint d’un refugi després d’un bombardeig va veure enmig del carrer que hi havia un home bocaterra mort pel bombardeig, va embogir pensant que era el seu marit (tot i que estava lluitant a centenars de quilòmetres), es va agenollar li va girar el cap i va comprovar que no ho era. En aquell moment va sentir una cruel alegria. Félix Grande deia que la seva mare mai es va acabar de recuperar de la guerra i ell plantejava que la paraula i la música ajuden precisament a salvar-se, a superar, a mantenir la memòria sense embogir. En moments difícils com els que vivim cal que també trobem en les paraules aquest efecte, aquesta capacitat de fer-nos viure diferent. La meva feina és d’una pressió forta i moments de reflexió amb gent d’aquest nivell m’ajuden.
La propera sessió del cicle serà el proper dijous 19 de març a les 20.00 a la Biblioteca Mercè Rodoreda, amb el títol de “Poetes mexicans contemporanis”. L’acte serà presentat per Luis Armenta i comptarà amb Luis Alberto Arellano, Juan Castañeda, Armando Alanís Pulido i Jorge Humberto Chávez. En aquest cas si puc anar-hi i jugarà també la sorpresa, ja que de Margarit i Grande havia llegit poemes, d’aquests autors la veritat és que no.