Manifest sobiranista a ICV

M’he adherit al manifest “Per unes polítiques sobiranistes a ICV”, que han impulsat un grup de militants de l’organització amb sensibilitat nacionalista. Un altre dia ja entraré en el contingut concret del manifest, però sí que avui voldria explicar una mica perquè crec que aquest és un element important a destacar. Els documents polítics d’ICV al llarg dels darrers anys han sabut plantejar la qüestió nacional des d’un prisma que per a mi era plenament correcte. El respecte ple al dret a l’autodeterminació de Catalunya i un model d’estat plurinacional. El model d’ICV permet sentir-se còmodes a federalistes, comfederalistes i també a independentistes, en el sentit que fa major èmfasi en la necessitat d’avançar en l’autogovern i fer-ho en un sentit de bilateralitat i major autogovern. Per tant el que sovint ens passa és que tot i que el plantejament teòric és molt encertat i valent, després aquest no esdevé un element central del discurs polític de l’organització. Sols en moments puntuals apareix el discurs més sobiranista vinculat al finançament o alguns elements competencials. Crec que cal enfortir la projecció pública del projecte d’ICV en l’àmbit de la qüestió nacional. No podem tenir tantes manies ni complexos en aquest àmbit. Precisament tenim un projecte que pot atraure a molta gent que no comparteix que la Independència hagi de ser la millor fórmula (tampoc dic que no ho sigui) per resoldre el problema nacional i que alhora no accepta un federalisme descafeïnat. Exercir l’autodeterminació no vol dir fer un dia un referèndum, però tampoc és anar esperant a veure què passa. Vaig incorporar-me a ICV des de l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra i per tant els meus neguits en l’àmbit nacional venen de lluny, tinc clares les meves prioritats polítiques i crec que cal enfortir la capacitat d’ICV de crear una nova realitat que respongui més a la identitat nacional de Catalunya i a les seves necessitats.