La Barcelona senzilla

La ciutat de Barcelona ha de saber trobar el seu equilibri entre ser una ciutat creativa i ambiciosa i alhora ser una ciutat amable i senzilla. El darrer Fòrum de les Cultures va demostrar que el model d’una ciutat que creix a cop de gran esdeveniment està esgotat. Pretendre fer de Barcelona una ciutat en constant expansió és absurd i possiblement el que en aquests moments reclama la gent és que es faci més una ciutat a la seva mida. Barcelona no pot plantejar-se no avançar, és cert. La nostra ciutat ha de ser un referent mediterrani de la pau i la tolerància. La nostra ciutat ha de ser un referent cultural ... però en aquests moments si cal enfortir alguna vessant de la ciutat és la de la complicitat. Possiblement s’ha apostat massa per fer de la imatge de Barcelona una icona de la modernitat i ara cal apostar més per la senzillesa. Una ciutat que aposti més pel transport públic, no tan sols per millorar la mobilitat de la gent, sinó per reduir el cotxe privat. Una ciutat on sigui possible caminar i anar en bicicleta amb major facilitat. Una ciutat més acollidora per a les persones nouvingudes que pel turisme massiu. I aquest és el concepte més difícil d’explicar. La autèntica modernitat, el gran repte del segle XXI és fer les ciutats espais amables i sostenibles. Sovint alguns mitjans de comunicació i alguns sectors poderosos diuen que volem tornar a les cavernes, s’equivoquen. El que ens porta a les cavernes, perquè és insostenible, és l’actual model de creixement. Les grans infraestructures de transport privat, l’ampliació de la Ronda del Litoral, el túnel d’Horta, ens allunyen precisament d’aquests nous reptes de futur. Igual que un urbanisme que aposti més pel benefici que per la cohesió de la ciutat, com l’edifici vela o la possible requalificació de terrenys del Mini Estadi. No és fàcil fer veure que avançar, en l’actual marc ambiental, és apostar per la proximitat, per allò que a ICV-EUiA vam definir com la barcelona en minúscules. En definitiva avançar per un model de societat sostenible i amable, per unes ciutats més a la mida de la gent.