Tècnic o polític?

Ahir vaig sopar amb un enginyer, amic de tota la vida, que es dedica professionalment a treballar per una important empresa constructora, que fa molta obra pública. Parlant sobre tot allò que és humà i diví vam treure el tema de que ell com a tècnic trobava a faltar més decisió dels polítics i que fessin més de polítics que no pas de tècnics. Sobre el primer punt i estic força d’acord en relació al segon no tant. És cert que sovint les decisions polítiques venen marcades pels cicles electorals. Això fa que moltes vegades no es vulguin prendre decisions sobre projectes que aixecaran oposició en determinats sectors i que quan hi hagi eleccions sols es visualitzi el conflicte i no els beneficis de l’actuació. Els mandats polítics de quatre anys són massa curts per visualitzar gran part dels grans projectes estratègics (a nivell local o nacional) i això condiciona algunes decisions. Tot i així seria interessant saber què passaria si un govern plantegés amb tota claredat les limitacions dels projectes i les seves dificultats. Respondria la gent? Sobre l’afirmació de que els polítics fan de tècnics i que acaben discutint qüestions que sols correspon als professionals decidir no hi acabo d’estar d’acord. He vist a molts tècnics fent de polítics, decidint que és bo i que no és bo per la ciutadania. A vegades detalls en el disseny responen a criteris polítics, a sensibilitats o a valors i molts tècnics no ho tenen clar. Recordo un cop en que una plaça que ocupava una illa sencera els arquitectes van projectar una rampa perquè hi accedissin les cadires de rodes, jo no hi estava d’acord, aquella plaça permetia ser accessible a peu pla en la seva totalitat. La seva solució tècnicament era correcta, però dir que era millor que fos al 100% accessible no era un tema tècnic, era clarament polític.