dilluns, 13 d’octubre del 2008

Barcelona Vicky Cristina Barcelona

L’altre dia vaig anar a veure Vicky Cristina Barcelona. La veritat és que em va agradar. No em va entusiasmar però crec que no està gens malament. Woody Allen té pel·lícules més bones, però també en té de pitjors. La història és senzilla però fresca, plena de tòpics però amb moments divertits, sobretot és necessari veure-la en versió original, perquè sinó es perd una gran part de la gràcia. La interpretació és força bona sobretot la de l’actriu que interpreta a la Vicky (no recordo el nom) i la histriònica Penélope Cruz. Però sobretot la pel·lícula és un publireportage de Barcelona. De la Barcelona que ha volgut el Woody Allen. Una ciutat plena de racons on sopar i prendre una copa de vi, una ciutat on a tot arreu hi ha una guitarra sonant, una ciutat on es va a peu sobretot per Ciutat Vella o Sarrià, una ciutat de Gaudí. No surt ni el Fòrum, ni Diagonal-Mar, ni la Torre Agbar, ni la Barcelona més moderna. Surt una Barcelona idíl·lica, tranqui-la i neta. Hi ha gent que ha criticat aquesta visió de la ciutat dient que no s’ajusta a la realitat. Però què esperàvem? Un reportatge de “Callejeros” o una pel·lícula de Woody Allen. És que algú es pensa que Manhattan o París són com diu Woody Allen? (bé Manhattan m’ho imagino perquè no he estat mai). La millor pel·lícula que he vist els darrers temps? La veritat és que no, però quan vaig anar al cinema no volia fiscalitzar subvencions públiques ni veure la realitat de la meva ciutat, volia distreure’m, i un cop més ho vaig aconseguir. Això sí els “cameos” de personatges populars catalans són més molt pobres, aquí es lluïa molt més Santiago Segura.

2 comentaris:

Carles Sampietro Lara ha dit...

A mi també em va agradar molt la pel·lícula, m'encanta el seu cinema.

Anònim ha dit...

Estic completament d’acord amb això que dius Pere. Després de parlar amb diverses persones que han anat a veure la Pel•lícula, tinc la impressió que cadascun d’ells hi anava només per veure si el Woody Allen projectava la mateixa imatge de la ciutat que ell mateix ja tenia. Lògicament, cap d’ells estava satisfet. Jo no havia vist mai cap peli del Allen, però aquesta la vaig anar a veure per dos motius: primer per què podia sortir jo mateix a una escena (molt egocèntric per la meva part), i el segon per què m’hi van convidar a la premier que van fer a BCN. He de dir que em va agradar, ja que tot i que certament es idíl•lica, penso que això és el que interessa vendre fora d’aquí. Després, a nivell intern, ja ens direm el nom del porc i intentarem millorar la ciutat però, aquestes diferencies no haurien de sortir en fora, i intentar que una pel•lícula mostri allò que no ens agrada amb la intenció que en ser projectat el govern local s’avergonyeixi, no crec que sigui la manera.

Sobre la interpretació, coincideixo amb tu Pere. La Vicky (Rebecca Hall, londinenca) fa el millor paper, i la peli s’anima força amb l’esbojarrada Penélope Cruz.

No se si els que heu vist la pel•lícula us hi veu fixar però, hi ha una escena on la cultura popular també està representada. Es al principi de la peli, quan la Vicky i la Cristina fan un tomb per Barcelona i topen, segons diu la peli, amb “un grup d’amics que celebren una nit d’estiu”. En aquesta escena surt un “correfoc” amb bèsties i diables, que vaig tenir l’honor de preparar amb la productora, i on a més, durant els 8 segons que dura l’escena, apareixen diables membres dels Malignes del Guinardó y Diables del Carmel, per tant, en certa mesura, podem dir que el nostre districte també va fer un “cameo” a la peli del Allen.