Fragilitat

Fa pocs dies tothom parlava de perplexitat. Era la conclusió de quina era la sensació que tenia la gent de Catalunya. Estava referit a tot el tema de finançament i relacions amb l’Estat. Avui m’agradaria parlar d’un altre adjectiu que lamentablement crec que ha agafat molta força a casa nostra. La fragilitat. En primer lloc per la greu crisi econòmica que ens ve a sobre i que ja ha començat a deixar sentir els seus efectes. Hi ha un gran nombre de persones que es trobaran en una situació de gran fragilitat econòmica social. Gent que fins fa quatre dies tenia un ritme de vida alegre es trobaran amb greus dificultats per fer front a les hipoteques i a arribar a final de mes. Professionals que guanyaven diners a cabassos ara hauran de fer mans i mànigues per cobrir les necessitats bàsiques. La sensació de passar de viure molt bé econòmicament a no poder fer front a les despeses diàries és un motiu de profunda decepció i fragilitat. A principis dels anys 90 un capellà del Poblenou m’explicava que amb la crisi d’aquell moment s’havia produït una situació sorprenent. Molta gent que havia comprat pisos caríssims a la Vila Olímpica no podien arribar a pagar les hipoteques. A la seva parròquia coneixia dues menes de pobres, els que els hi faltava una mica per arribar a final de mes i rebien ajudes de menjar, beques, llibres, roba ... i els que tot això ho tenien cobert però no podien pagar una hipoteca que estava molt per damunt de les seves possibilitats. A més les separacions portaven a gent a situacions de greu risc d’exclusió social. Ara això es pot repetir però amb conseqüències molt més dramàtiques. El segon aspecte que em fa pensar en la fragilitat és la crisi de l’ensenyament. Els darrers estudis segueixen situant a Catalunya a la cua de l’ensenyament i a sobre amb unes importants diferències entre l’escola pública i la privada. Sabeu que tinc per costum relativitzar aquestes dades i que sempre demano que al costat de les dades de resultats acadèmics haurien de sortir dades d’altres paràmetres com la felicitat, la capacitat de relacions socials ... però és evident que tenim un sistema públic d’ensenyament que ens fa fràgils, perquè no hem aconseguit que l’educació sigui una forta eina de cohesió i de superació de diferències d’oportunitats. Una societat que té l’ensenyament en crisi és una societat fràgil. El tercer element que voldria destacar és la dada de que ha augmentat de forma alarmant el nombre de joves de ni treballen ni estudien, segons un informe de l’UGT. Aquesta dada és encara més preocupant que l’anterior. Quan un jove no treballa ni estudia està al límit de l’exclusió, és una persona sense incentius per tirar endavant ni arrelar-se. Podria parlar de molts més elements vinculats a la fragilitat (per exemple de la situació de la immigració, de la manca de confiança en la classe política, de la debilitat dels moviments socials ...). No vull ser pessimista, però com diria la cançó de Golpes Bajos són “malos tiempos para la lírica”. Molts dies parlo de temes positius i de lluites que valen la pena, però em sembla que també hem de ser conscients de la nostra fragilitat. Hem creat una societat que pot passar de l’opulència a les dificultats en molt poc temps. Moltes famílies deuen tenir la sensació que s’han construït un castell, però ara veuen que aquest castell pot ser de paper.