dimarts, 16 de setembre del 2008

Assemblea ICV 2

No és senzill establir quines han de ser les prioritats de l’Assemblea Nacional d’ICV, però m’atreviria a dir que en aquest cas té un important component intern. És a dir ha de ser una Assemblea de la que la militància en surti amb il·lusió renovada i això ens permeti afrontar una nova etapa que ha de ser molt important. Darrerament comença a posicionar-se la gent, d'entrada això ja ho considero positiu i crec que està bé que la gent expressi les seves opcions i s'organitzi. També cal recordar d'on venim, en quina situació estàvem, quina és la situació dels nostres referents polítics propers i que l’actual direcció d’ICV és qui va fer l’aposta per l’ecosocialisme de forma decidida i això ens va permetre afrontar amb noves idees i noves formes el necessari replantejament ideològic d’ICV. També sóc conscient de les mancances que ha presentat la nostra organització els darrers temps, com ja he explicat en algun anterior article. Però crec que és necessari plantejar que el futur de l’organització ha de passar per la voluntat de l’actual direcció de tornar a apostar per situar a ICV en un espai fort, d’esquerra transformadora i amb capacitat de governar aportant noves idees. Cal situar ICV amb capacitat de diàleg amb els moviments socials i sabent fer una aposta clarament nacionalista. El futur d’ICV no ha de passar, al meu entendre, per un procés de ruptura o de punt i a part amb l’actual organització. Hem d’acabar l’Assemblea Nacional amb major cohesió interna, amb elements clars de renovació de direcció i sobretot amb un full de ruta clar que ens permeti plantejar-nos cap a on hem d’anar. No és senzill mantenir un espai fort, cohesionat i estable dins de l’esquerra transformadora o ecosocialista. Hi ha molts elements que ho dificulten. Alguns d’externs i altres d’interns, però és evident que tot l’esforç de l’Assemblea ha d’anar orientat a aconseguir que la gent que formem part d’ICV tinguem clar que val la pena formar part d’un projete comú que ha de permetre millorar les condicions de vida de la gent. Aconseguir això a l’Assemblea Nacional no és senzill, no tan sols hem de dir quins són els nostres elements polítics que ens defineixen, hem de parlar en quin marc aquestes polítiques són possibles. I no només hem de plantejar que som una organització cohesionada sinó que també hem d’anar ensenyant les cartes de quina és la nostra opció de renovació.