David Trueba, autocrítica social

Intentar llegir el diari del diumenge en la seva totalitat és missió impossible, sobretot si tenim en compte tots els suplements, fascicles i reportatges especials que arriba a haver-hi. És per això que de tant en tant intento trobar alguns minuts per acabar de llegir feina pendent. És així com he trobat un interessant article de David Trueba al suplement dominical de El Periódico. Ho sento però sé trobar l'enllaç per Internet. Si algú m'ajuda m'anirà bé.

David Trueba fa una crítica duríssima a les anàlisis sobre els resultats electorals de les darreres eleccions municipals i ens planteja, en resum, que els resultats electorals són un retrat de la nostra pròpia situació social. Per exemple planteja “Y las urnas puede que hablen de nuestras muchas frustraciones y esperanzas rotas, pero también nos devuelven una certera muestra de lo que somos”.

Amb una gran lucidesa, com és habitual en David Trueba, ens planteja alguns dels elements de quan parlava dels anarcofatxes i aclariments sobre anarcofatxes. La sensació que tothom critica en la política la seva manca d’ambició per transformar les coses. No ens agrada el que veiem però no sabem què fer per canviar-ho, i això no pot ser feina tan sols dels polítics. David Trueba planteja això d’una forma contundent: “”Descomprometidos con el sistema, pero sin ofrecer alternativas. Carentes de solidaridad, nos importa más nuestro coche y la hipoteca que la sanidad pública o la educación... Nos molesta el ruido que genera la obligación de pactar entre partidos, en cambio nos tranquiliza el rodillo de las mayorias absolutas sin fisuras. Si ya sé que ni usted ni yo somos así, pero ...”

Quina autocrítica com a societat civil!