Anarcofatxes, aclariments

El debat generat a l’entorn del meu darrer escrit, "anarcofaxtes" m’ha animat a aclarir alguns aspectes del que volia plantejar. En primer lloc, però, vull donar-vos les gràcies per fer d’aquest blog un espai viu de diàleg. Us recordo que avui dimarts a les 19.00 a la Biblioteca Mercè Rodoreda us convido a una cervesa per celebrar l’èxit de la porra electoral (èxit de participació perquè ningú la va encertar). També animo a que si algú no va participar de la porra però s’anima a venir no dubti en fer-ho, especialment als nous lectors.
Un dels comentaris crec que encerta molt en un dels elements claus del meu escrit. La política no és tan sols feina dels polítics. Hi ha coses que no es poden deixar sols en mans dels professionals. Per exemple l’educació no pot ser feina exclusiva del professorat o la salut del personal sanitari. Hi ha coses que són massa important per deixar en mans d’un sol col·lectiu. La política és cosa de qui dediquem la nostra vida professional a aquest àmbit, de les persones que militen a qualsevol organització política i de la gent que decideix anar a votar. La política també és cosa de la gent que s’implica a fons en els moviments socials, a l’AMPA de l’escola, en moviments alternatius, en activitats okupes. La política també és cosa de la gent que decideix no votar perquè no li agrada l’actual model polític però que dedica una part de les seves energies a transformar la societat.
Hi ha polítics que no suporto, confesso que fins i tot no m’agrada algú del meu partit, lògicament, i ho critico. També he criticat als mitjans de comunicació que sembla que tinguin com a objectiu crear la confusió. Però també vull criticar a aquelles persones que diuen ser progressistes i que no mouen un sol dit per fer avançar la societat. No es tracta de votar o no es tracta d’una actitud vital. Els anarcofatxes són gent que es diu d’esquerres però desenganyada (segons ells de la política però jo crec que ho estan de tot) i que en la seva vida habitual no fan cap gest perquè les coses siguin diferents. Ho diré més clar gent que es queixa de que tots els polítics són iguals, corruptes i interessats, però que després aparquen el cotxe obstaculitzant un pas de vianants, que s’empadronen a casa d’un familiar per no haver de portar el fill o filla a una escola pública on hi ha molts immigrants o que fan grans discursos sobre com està la política, per exemple la municipal, però són incapaços de mirar cap mena d’informació. No parlo dels abstencionistes, parlo d’un determinat grup de gent.
Ho sento, però a vegades també es pot criticar a la gent "no política". Per exemple si mireu El Periódico de diumenge on entrevistaven a un grup d’abstencionistes sobre els seus motius per no haver anat a votar un senyor deia: "cap polític ha parlat d’immigració, per això no he anat a votar". Ho sento senyor, però crec que he de posar en dubte que vostè hagi seguit la campanya, desgraciadament aquest ha estat un tema clau a la campanya, tot i que ha estat clau en sentit negatiu.