L’emissió per part del canal 33 ahir per la nit de la pel·lícula "Invisibles" et torna a situar a la realitat després d’uns dies absorbit per la política municipal. Aquesta magnífica pel·lícula de Metges sense Fronteres, produïda per Javier Bardem i dirigida entre d’altres per Wim Wenders, Fernando León on Isabel Coixet és un cru retrat de la realitat als països més pobres o amb conflictes militars. I quan dic cru és perquè no trobo una altra manera més dura de definir com la pel·lícula ens acosta a l’horror i al patiment de milers de persones arreu del món, amb especial incidència entre infants i dones. La pel·lícula és una magnífica eina de conscienciació a més de ser d’una bellesa extraordinària. Però la pel·lícula també ens parla de solidaritat i de la tasca de molta gent per fer sortir aquesta gent de la seva situació de pobresa, violència sexual o persecució. Un homenatge a la gent invisible.
Per altra banda ens queda l’esperança de gent com Metges sense Fronteres que està duent a terme una tasca magnífica (com a soci col·laborador que sóc tinc l’oportunitat d’anar seguint la seva feina) i també de gent com Javier Bardem i els directors de les cinc històries que ens permeten tenir l’oportunitat de trobar-nos cara a cara amb aquest horror per intentar reaccionar.
1 comentari:
hola pere soc l´eduard, el gerent, faig servir aquest sistema per dirte que ha estat molt be l brenar d´avui a la merce rodoreda. realment s´ha d´agrair l´existencia del teu blog. no em possare sentimental. sí trobo a faltar un sistema d´enviarte missatges que no sigui a traves de comentaris dels teus escrits. apa. ens seguim veient.
Publica un comentari a l'entrada