L'altre
dia vam engegar al Poblenou un nou projecte. Es tracta d'un espai de
trobada de mestres del barri. Som gent diversa. Hi ha gent que
treballa a escoles del Poblenou i hi ha gent que vivim al barri però
estem a escoles de fora. Hi ha gent de pública i gent de concertada.
Hi ha gent 'educació Infantil, gent de Primària i gent de
Secundària. Gent amb ganes de compartir idees, propostes i
preocupacions més enllà dels marcs més formals educatius i dels
propis claustres de les nostres escoles. La primera activitat la vam
dedicar a la gestió del temps a l'escola i al que representa el
moviment de l'escola lenta. Per fer-ho vam comptar amb en Joan
Domènech, director de l'escola Fructuós Gelabert i autor del llibre
“Elogi de l'educació lenta”.
Aquest
és un tema que realment planteja una revolució al model educatiu
actual. L'educació lenta no planteja tant un tema de baixar la
velocitat a la que vivim l'escola sinó que sobretot parla de
replantejar l'educació des del punt de vista de destinar el temps
necessari a allò que és fonamental. No podem seguir plantejant com
encabim tots els aprenentatges dins dels temps educatiu, sinó quin
temps necessitem per avançar. Molts dels grans debats actuals sobre
l'escola es fan al voltant del concepte temps, però des del punt de
vista de l'organització i la colonització del temps. Parlem de la
sisena hora, dels horaris intensius, de l'augment d'hores de
matemàtica, de les hores que el Wert ens imposa de castellà o de
les hores que s'han de fer d'una cosa que anomenen educació en
valors com alternativa a la religió. Però no parlem de la qualitat
del temps, no parlem de que cada aprenentatge té el seu moment o
dels diferents ritmes que es necessiten. Quan creiem que cal millorar
l'aprenentatge de l'anglès pensem en començar abans a introduir-lo
i fer-ho amb més hores. Crec que és evident que són debats
important, però realment són els fonamentals? Estic convençut que
no. Les hores que destinem a cada competència o en quin horari ho
fan els alumnes són temes importants. Les hores que destinen els
nostres infants a extraescolars o a fer deures són debats
necessaris. Però parlar d'educació lenta ens permet anar molt més
enllà.
I
la millor manera d'entendre que representa l'educació lenta és
referir-nos a les nostres pròpies vides. Hem aconseguit reduir de
forma molt significativa el temps que usar per a moltes de les
nostres activitats quotidianes, però això no ens genera més temps
per a nosaltres i més qualitat del temps que destinem a les coses
realment importants. És a dir podem anar més ràpid en els nostres
desplaçaments, podem fer qualsevol gestió de forma immediata, podem
dedicar menys temps a les tasques de la llar, estalviem molta feina
gràcies a les noves tecnologies...però seguim anant accelerats, amb
la sensació que no tenim temps i que a més no dediquem el temps que
cal a les nostres relacions personals, a la família, a fer
activitats enriquidores...cal canviar la visió del temps i saber
dedicar el temps necessari a allò que és essencial.
I
l'educació lenta ens convida a trobar el ritme dels nostres alumnes,
a dedicar estones a consolidar els aprenentatges que hem treballat, a
entendre que és molt millor consolidar determinats aprenentatges que
a acumular hores i hores dedicades a tractar mil aspectes que no
podran ser assolits per la majoria. Com a escola cal trencar la
tendència absurda d'anar incorporant cada cop més currículum quan
més aviat millor, cal fugir del debat tan sols sobre els horaris de
cada àrea, cal deixar d'obsessionar-nos pels resultats. Tot això
ens porta a acumular un gran nombre d'aprenentatges efímers, però
no a preparar persones que siguin competents en uns nous temps en els
que caldrà sobretot saber afrontar les situacions de canvi, ser
flexibles, saber incorporar nous coneixements, treballar en equip,
ser creatius...No és senzill, per la pròpia comoditat nostre, per
la pressió externa, per la por al canvi...però cal anar avançant
en un nou model d'escola menys rígida i més adaptada als nous
temps. L'educació lenta és, en aquest sentit, una gran oportunitat.
2 comentaris:
Interessantíssima reflexió.
Per poder copsar tots els elements que intervenen en aquest cocktail frenètic de l'educació actual , caldria destriar i analitzar poc a poc, què és imprescindible i quin són els pilars de l'educació i per altra banda saber quin és el ciment autèntic del coneixement.
Gràcies per compartir , Pere !!.
Cris
Hola Pere,
Gran reflexió al voltant dels ritmes, tant de la nostra vida com la que es viu a l'escola, com si s'anés acabar el món!
Estic molt d'acord amb tu en què cal un replantejament i reorganització de les franges horàries i de voler tractar a l'escola allò que és vertaderament essencial, que com a tal, mereix d'un respecte pels temps de cadascú i de cada cosa. Només cal mirar a la naturalesa i els canvis d'estacions, on cada una d'elles ve quan és el moment i té el seu propi ritme, però sembla, com bé dius, que la nostra vida sempre estigui corrent i ens perdem la oportunitat de parar-nos i gaudir amb profunditat de la mateixa grandesa de viure.
Gràcies per aquesta contribució i reflexió!
Xavier
Publica un comentari a l'entrada