dimecres, 15 d’abril de 2015

Una visió amb il·lusió de l'educació...


Aprofitant la xerrada que vam fer a la meva escola Gravi l'altre dia amb EnricPrats on ens va parlar de quines actituds es poden donar davant la situació de l'educació, m'han vingut ganes de tornar a escriure una mica sobre aquest tema. Us recomano que llegiu el seu article, però resumit diu que hi ha 4 actituds. La primer de desconfiança, la segona de desconfiança amb reserves, la tercera il·lusionada i una tercera desil·lusionada però enèrgica. Evidentment jo vull situar-me en la tercera mirada, la convicció que, malgrat moltes coses, encara podem fer moltes coses per fer de l'escola allò que volem. Però tinc la sensació que això no és ja una actitud d'optimistes militants o de il·lusos recalcitrants. Crec que cada cop hi ha més gent que té clar que apostar per l'escola és apostar pel futur de la nostra societat.

La LOMCE i la militància del Wert en contra de tot el que representa el nostre model d'escola, va suposar un gran nombre de mobilitzacions. Però em sembla que al marge de les necessàries mobilitzacions, hi ha molts símptomes que demostren que alguna cosa està passant en els moviments pedagògics i en la complicitat amb la societat. Potser és que darrerament segueixo més l'actualitat educativa, però crec que se'n parla molt més. Hi ha moltes activitats de debat al voltant de l'educació, es senten veus que parlen de la necessitat de buscar espais de confluència de tot el sector educatiu que vol renovar l'educació, hi ha més escoles que aposten per alternatives al model tradicional, les activitats d'entitats com la Fundació Jaume Bofill són un èxit i agafen força experiències tan interessants com el Diari de l'Educació.

Vull destacar, per exemple, el llibre que ha editat el Diari del'Educació, “Educacions. 40 veus sobre educació i societat”. Ara mateix l'estic llegint, però recull diferents visions sobre temes que impliquen l'escola i el nostre entorn, amb autors tan destacats i diversos com Jaume Cela, Arcadi Oliveras, Joan Subirats, Jaume Funes o Ada Colau. Avui sols us citaré una frase de l'escriptora Care Santos. “Em penso que el problema més gran que pot patir un país és l'escassa preparació dels seus governants i a nosaltres ens ha tocat patir dirigents ignorants, que adapten els currículums a les seves ignoràncies”

Malgrat això i moltes coses més val la pena seguir treballant i seguir treballant amb il·lusió.