dimarts, 13 de gener de 2015

Comerç de proximitat


Seria difícil entendre el barri del Poblenou sense el comerç de proximitat. Un comerç divers i proper ajudar a crear xarxa al barri, afavoreix la trobada del veïnat, evita desplaçaments constants a altres punts de la ciutat i configura un paisatge de barri agradable i viu. Passejar qualsevol dia a les set de la tarda per una zona urbana sense botigues o fer-ho per una zona amb comerç no té res a veure. Per tant defenso, clarament, el comerç de proximitat. A vegades, però, sembla que la defensa dels botiguers sigui competència exclusiva de les dretes i sovint passa el contrari.

No es defensa el comerç de proximitat afavorint les grans zones comercials, fent horaris impossibles d’assumir per negocis familiars o deixant-se portar pel mercat i no limitant allò que en cada moment és la bombolla que genera ingressos ràpids (siguin les oficines bancàries, els locals d’oci, la restauració massiva o els serveis per a turistes). La Rambla del Poblenou és un bon exemple en aquest sentit. Fins fa quatre dies el nombre d’oficines bancàries era exagerat, posteriorment un gran nombre de restaurants i bars es van anar instal·lant. I poc a poc aquests locals de restauració s’han anat especialitzant en paella i sangria pels turistes. Sols sorprèn en aquesta situació el gran nombre de forns de pa (això sí alguns amb degustació). La manca de voluntat clara del Districte de Sant Martí per fer una suspensió de llicències de bars i restaurants quan érem a temps és un obstacle per garantir la diversitat comercial.


I per tant garantir un comerç de proximitat viu i divers sols s’aconsegueix amb la implicació de tothom. Lògicament amb l’aposta del veïnat per comprar al barri, però sobretot pel paper que hi juguin administració i comerciants. Per una banda l’administració ha de posar totes les eines que afavoreixin aquest comerç des d’un urbanisme amable i amb zones de vianants, fins a limitacions clares que impedeixin l’especialització excessiva d’una zona. Però per altra banda també els comerciants han de saber fer el gir (que alguns ja han sabut fer) i a part de garantir que valgui la pena anar fins els seus negocis, enfortir els lligams amb els barris, consolidar estructures associatives de comerciants realment fortes i influents i perdent la por a reivindicar, si cal públicament, allò que cal per mantenir una ciutat amb diversitat d’usos i on el protagonisme del comerç no quedi en mans de grans empreses.

El comerç de barri ha de trobar el seu suport en la complicitat amb el seu entorn més que en el consumisme desfermat o la desregulació que afavoreix sobretot als més grans. I vull seguir vivint en un barri amb comerç divers, amable i que comparteix la vida del Poblenou.