dimecres, 21 de gener de 2015

Gràcies Ricard Gomà


Ricard Gomà ha anunciat que no anirà a les llistes electorals de les properes eleccions municipals. Això es produeix en el marc de la presentació del principi d’acord per una coalició electoral amb una gran força de mobilització i capacitat de transformació a l’entorn de Guanyem. Però d’aquest acord ja en parlaré, avui volia parlar d’en Ricard. La renúncia m’ha portat alhora diversos sentiments confrontats. Però el primer dels elements ha estat el de l’orgull. M’agrada molt com Ricard Gomà arriba  la política municipal, com ha exercit de regidor i com plega. En un moment en que es qüestiona molt, i amb gran part de raó, tota la política actual, en Ricard Gomà ha estat capaç de donar mostres clares de com ha de ser un representant polític. Com a regidor de govern va ser capaç d’impulsar uns serveis socials d’una gran potència, impulsar projectes nous arriscats, aconseguir una bona sintonia amb les entitats que treballaven en l’àmbit de la seva responsabilitat de govern, aconseguir una gran complicitat amb els tècnics de la casa...Els meus 8 anys de conseller tècnic a Horta-Guinardó sempre vaig poder veure un gran referent polític en la seva activitat. I com a regidor a l’oposició ha demostrat que seguia creient en el que feia, al costat, per exemple, dels immigrants expulsats de les naus del Poblenou, per citar un exemple proper. Ricard Gomà és un dels patrimonis polítics que aquesta ciutat no es pot perdre.

La seva decisió em deixa amb una certa sensació de buit de referents, no ho negaré. Però també és cert que valoro la llibertat personal de decidir el moment de fer un pas enrere. Valoro enormement que una persona que ha estat clau en aconseguir un acord polític d’aquesta importància no ho faci pensant en clau personal. Crec que aquest no és el motiu pel que plega, però el que és segur és que el seu compromís ha estat ple d’honestedat i compromís. I estic convençut que en Ricard Gomà seguirà marcant la seva empremta política i personal. Molta gent no voldrem renunciar a la seva capacitat de generar idees, de ser brutalment optimista, de saber on s’ha d’estar. Molta gent no voldrem renunciar a una forma de fer política propera, lluny de la creença de estar per damunt quan es té un càrrec, a una forma d’entendre la vida i la política austera i sincera. I molta gent no voldrem renunciar a la seva amistat i a tot allò que també ens aporta en el terreny personal. Espero seguir parlant i llegint el seu blog sobre música o sobretot sobre poesia. I també, potser de forma no tan pública, parlant de la passió pel futbol. Molta gent sabrem reconèixer la importància que ha tingut Ricard Gomà en les esquerres de la nostra ciutat.
Però en la societat actual de la demagògia barata i la facilitat de lluir-se a les xarxes socials, també estic veient opinions que em sorprenen (o no tant) però que sobretot m’irriten. Per una banda els plantejaments com si Ricard Gomà fos “un més”. No em refereixo a crítiques puntuals sobre coses que ha fet malament o ha deixat de fer o sobre coses que no compartim que les hagi fet. Em refereixo a posar en el mateix sac a una persona que ha demostrat anar molt més enllà del que desgraciadament veiem en el nostre entorn. Però poc més cal dir davant d’aquestes crítiques.

Però també hi ha un altre grup de crítiques que em sorprenen. Hi ha gent que planteja la decisió de Ricard Gomà gairebé com un greu problema d’ICV. El mateix va passar amb Raül Romeva. En un moment en que tothom és conscient de la necessitat de renovació i de no perpetuar-se en els càrrecs gent molt destacada  d’ICV està demostrant que no té cap resistència a plegar i que ho fan havent aportat molt i sens dubte encara amb molt per aportar, però conscients que no sols es pot ajudar a construir l’alternativa des d’un càrrec oficial.


Què voleu que us digui? Cal construir una nova manera de fer política, cal reconèixer els errors comesos i les mancances que tots hem tingut. Però la “nova política” sols es pot construir amb referents com Ricard Gomà i posant en valor la seva aportació municipal. Segur que molta gent decisiva en aquesta nova força d’esquerres en serà molt conscient. Acceptar que la política no són sols les persones que estan al capdavant no vol dir  deixar de reconèixer allò que fan, i quan et trobes amb algú com en Ricard, com a mínim cal acabar dient: gràcies.