Ricard Gomà ha anunciat que no anirà a
les llistes electorals de les properes eleccions municipals. Això es produeix
en el marc de la presentació del principi d’acord per una coalició electoral
amb una gran força de mobilització i capacitat de transformació a l’entorn de
Guanyem. Però d’aquest acord ja en parlaré, avui volia parlar d’en Ricard. La
renúncia m’ha portat alhora diversos sentiments confrontats. Però el primer
dels elements ha estat el de l’orgull. M’agrada molt com Ricard Gomà arriba la política municipal, com ha exercit de
regidor i com plega. En un moment en que es qüestiona molt, i amb gran part de
raó, tota la política actual, en Ricard Gomà ha estat capaç de donar mostres
clares de com ha de ser un representant polític. Com a regidor de govern va ser
capaç d’impulsar uns serveis socials d’una gran potència, impulsar projectes
nous arriscats, aconseguir una bona sintonia amb les entitats que treballaven en
l’àmbit de la seva responsabilitat de govern, aconseguir una gran complicitat
amb els tècnics de la casa...Els meus 8 anys de conseller tècnic a
Horta-Guinardó sempre vaig poder veure un gran referent polític en la seva
activitat. I com a regidor a l’oposició ha demostrat que seguia creient en el
que feia, al costat, per exemple, dels immigrants expulsats de les naus del
Poblenou, per citar un exemple proper. Ricard Gomà és un dels patrimonis
polítics que aquesta ciutat no es pot perdre.
La seva decisió em deixa amb una
certa sensació de buit de referents, no ho negaré. Però també és cert que
valoro la llibertat personal de decidir el moment de fer un pas enrere. Valoro
enormement que una persona que ha estat clau en aconseguir un acord polític d’aquesta
importància no ho faci pensant en clau personal. Crec que aquest no és el motiu
pel que plega, però el que és segur és que el seu compromís ha estat ple d’honestedat
i compromís. I estic convençut que en Ricard Gomà seguirà marcant la seva
empremta política i personal. Molta gent no voldrem renunciar a la seva
capacitat de generar idees, de ser brutalment optimista, de saber on s’ha d’estar.
Molta gent no voldrem renunciar a una forma de fer política propera, lluny de la
creença de estar per damunt quan es té un càrrec, a una forma d’entendre la
vida i la política austera i sincera. I molta gent no voldrem renunciar a la
seva amistat i a tot allò que també ens aporta en el terreny personal. Espero
seguir parlant i llegint el seu blog sobre música o sobretot sobre poesia. I
també, potser de forma no tan pública, parlant de la passió pel futbol. Molta
gent sabrem reconèixer la importància que ha tingut Ricard Gomà en les
esquerres de la nostra ciutat.
Però en la societat actual de la demagògia
barata i la facilitat de lluir-se a les xarxes socials, també estic veient
opinions que em sorprenen (o no tant) però que sobretot m’irriten. Per una
banda els plantejaments com si Ricard Gomà fos “un més”. No em refereixo a
crítiques puntuals sobre coses que ha fet malament o ha deixat de fer o sobre
coses que no compartim que les hagi fet. Em refereixo a posar en el mateix sac
a una persona que ha demostrat anar molt més enllà del que desgraciadament
veiem en el nostre entorn. Però poc més cal dir davant d’aquestes crítiques.
Però també hi ha un altre grup de
crítiques que em sorprenen. Hi ha gent que planteja la decisió de Ricard Gomà
gairebé com un greu problema d’ICV. El mateix va passar amb Raül Romeva. En un
moment en que tothom és conscient de la necessitat de renovació i de no
perpetuar-se en els càrrecs gent molt destacada
d’ICV està demostrant que no té cap resistència a plegar i que ho fan
havent aportat molt i sens dubte encara amb molt per aportar, però conscients
que no sols es pot ajudar a construir l’alternativa des d’un càrrec oficial.
Què voleu que us digui? Cal construir
una nova manera de fer política, cal reconèixer els errors comesos i les
mancances que tots hem tingut. Però la “nova política” sols es pot construir
amb referents com Ricard Gomà i posant en valor la seva aportació municipal.
Segur que molta gent decisiva en aquesta nova força d’esquerres en serà molt
conscient. Acceptar que la política no són sols les persones que estan al
capdavant no vol dir deixar de reconèixer allò que fan, i quan et trobes amb algú com en
Ricard, com a mínim cal acabar dient: gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada