Avui he escoltat a Francesc Homs justificant la
importància de recuperar la paga extraordinària pels funcionaris aquest proper
any 2015. El seu argument ha estat que els funcionaris ja han fet prou esforç.
No sóc funcionari però les meves condicions laborals com a mestre de concertada
també han fet que aquests darrers 3 anys hagi deixat de cobrar-la. Per tant la
primera reacció podria ser la de estar content perquè l’any que ve cobraré més
que aquest any. Però hi ha una matís que m’indigna.
Jo, senyor Francesc Homs, no he fet cap esforç deixant de
cobrar la paga extra. No he fet cap esforç perquè simplement m’han deixat de pagar
allò que em corresponia. Que no em paguin el que em pertoquen, que em retallin
el sou...no es diu esforç personal, és diu d’una altra manera.
Com no és un esforç que et posin en llistes d’intervencions
quirúrgiques per mesos i t’ofereixin l’alternativa de la privada, o quan no et
donen alternatives davant d’un desnonament o quan no es resol la situació de
les persones que vivien a les naus del carrer Puigcerdà. Això no és esforç,
això és injustícia.
Les paraules del conseller són una nova perversió del
llenguatge. La crisi ha estat una excusa (o una estratègia) per consolidar un
model social i econòmic injust i insolidari. Ens han retallat els salaris i els
drets bàsics. Ara no penso donar gràcies perquè m’han estafat. I jo no he fet
cap esforç, sols he patit una decisió injusta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada