dimarts, 30 de desembre de 2014

La paga extra no és el meu esforç

Avui he escoltat a Francesc Homs justificant la importància de recuperar la paga extraordinària pels funcionaris aquest proper any 2015. El seu argument ha estat que els funcionaris ja han fet prou esforç. No sóc funcionari però les meves condicions laborals com a mestre de concertada també han fet que aquests darrers 3 anys hagi deixat de cobrar-la. Per tant la primera reacció podria ser la de estar content perquè l’any que ve cobraré més que aquest any. Però hi ha una matís que m’indigna.

Jo, senyor Francesc Homs, no he fet cap esforç deixant de cobrar la paga extra. No he fet cap esforç perquè simplement m’han deixat de pagar allò que em corresponia. Que no em paguin el que em pertoquen, que em retallin el sou...no es diu esforç personal, és diu d’una altra manera.

Com no és un esforç que et posin en llistes d’intervencions quirúrgiques per mesos i t’ofereixin l’alternativa de la privada, o quan no et donen alternatives davant d’un desnonament o quan no es resol la situació de les persones que vivien a les naus del carrer Puigcerdà. Això no és esforç, això és injustícia.


Les paraules del conseller són una nova perversió del llenguatge. La crisi ha estat una excusa (o una estratègia) per consolidar un model social i econòmic injust i insolidari. Ens han retallat els salaris i els drets bàsics. Ara no penso donar gràcies perquè m’han estafat. I jo no he fet cap esforç, sols he patit una decisió injusta.