S’acaba el 2014 i a les portes d’un nou any arriba el
moment de celebrar-ho i expressar els nostres desitjos. Però aquest any no ho
tenia tan clar. Potser és l’edat o potser el moment que estem vivint, però
penso que més ens valdria començar a “desitjar” menys i a “exigir” més. Exigir
i exigir-nos. Potser seria hora de decidir (màgica paraula) que el 2015 ha de
ser un any de canvi de veritat. Un any en el que no esperem que hi hagi pau i
justícia al món, sinó que siguem capaços de garantir-ho. Un any en el que no
esperem que la crisi quedi enrere, sinó un any en el que comencem a viure un
nou model social i polític. Un any en el que decidim el nostre present i el
nostre futur.
Per això he optat a la meva felicitació per fotografia
una pissarra plena de post-it on he decidit escriure els reptes personals que
em plantejo pel 2015 i afegir alguns dels reptes que considero necessaris. Sens
dubte en falten, molts, sols plantejant-nos molts reptes tindrem consciència de
la necessitat de fer molta feina. També vosaltres canviaríeu reptes dels que jo
he plantejat com a col·lectius, sols faltaria! Però d’això es tracta, d’opinar,
de dir, de fer explícits els nostres reptes.
I parlo també de reptes personals perquè en el fons aquest
ha estat un bon any per a mi. He patit alguna pèrdua molt dura i com tothom
algun disgust he tingut, però globalment ha estat un bon any. Serà un any molt
especial, sens dubte. En el terreny col·lectiu segur però també ho espero en el
camp personal. I com que un dels reptes que m’he plantejat és recuperar el
blog, no podia fer menys que escriure aquest article i aprofitar per desitjar-vos
un any 2015 ple de reptes, compromisos i revoltes.
Bon any 2015 i fins molt aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada