100 situacions extraordinàries a l'aula

No puc començar la meva presentació d’avui sense donar les gràcies més sinceres a la Paz Montserrat i el Jordi de Manuel per convidar-me a ser aquí amb totes i tots vosaltres. Després ja en parlaré, però el llibre m’ha agradat i per tant fa il·lusió poder participar de la presentació, al meu barri, d’un llibre que crec que val la pena llegir.

Començo explicant com neix la meva vinculació amb “100 situacions extraordinàries a l’aula”. Vaig conèixer el Jordi de Manuel de forma casual. El meu germà me’l va recomanar com a escriptor de novel·la negra perquè a més ell el coneixia personalment. Vaig llegir-me un dels seus llibres, “L’olor de la pluja” si no recordo malament, per cert, escriu molt bones novel·les negres. La casualitat va fer que just el dia que l’acabava em trobés el Jordi de Manuel per la Rambla del Poblenou, el vaig saludar i a partir de llavors ens vam seguir a les xarxes socials. Fa més d’un any se’m va dirigir per dir-me que li havia agradat molt una història que m’havia passat a l’escola i que vaig publicar al meu blog, em demanava permís per fer-la servir. Vaig dir-li que cap problema, però vaig quedar a l’expectativa. Quina mena de llibre estaven preparant amb la Paz? Un llibre sobre anècdotes a l’àmbit educatiu? Confesso que no em feia gràcia si es tractava d’un llibre frívol, dels que converteixen la vida escolar en acudit, dels que equiparen la vida d’un mestre a una lluita permanent o dels que ridiculitzen als alumnes. Però també em va enviar una història com a exemple, concretament la del sepeli. Em va quedar clar que no era aquest estil de llibre, em va semblar que la història em feia pensar en situacions similars i vaig convertir la meva inquietud pel contingut amb ganes de que es publiqués. I us he de dir que l’he llegit molt a gust.

“100 situacions extraordinàries a l’aula” dóna una visió diferent del món de l’educació. De fet precisament la gràcia és que no dóna una visió, en dóna moltes. Hi ha històries alegres, absurdes, dramàtiques, tendres... parlem de situacions a P-3 i de situacions a la Universitat, hi ha situacions explicades des del punt de vista de mestres, de famílies, d’alumnes...hi ha mestres que parlen des de visions personals molt diferents. Possiblement els tòpics situen als mestres amb estereotips que van des de la mestra d’infantil entusiasta i kumbaià al professor de secundària amargat i desmotivat. La realitat és una altra molt diferent. Hi ha tantes visions de la docència com persones ens hi dediquem. I no tan sols això, les nostres visions van canviant. Tenim moments on ens sentim el centre de l’univers perquè aconseguim avançar, hi ha moments en que ens deprimim perquè creiem que la nostra feina és poca cosa davant de la influència social, hi ha dies que ens sentim sols, hi ha vegades que ens caguem en l’administració, hi ha classes que voldríem que no s’acabessin, hi ha vespres que seguim pensant en allò que li passa a un dels nostres alumnes...la nostra feina és sobretot diversa. Cada escola, cada classe, cada alumne són diferents i cada cop que arribem a l’aula sabem que ens poden passar mil anècdotes. I això és el que fa aquest llibre, retratar situacions que segons el títol del llibre són extraordinàries, però la gent que fem classes sabem que la majoria no són tan “extraordinàries” o potser més aviat hauríem de reconèixer que allò ens passa habitualment és extraordinari.

El que més m’ha agradat d’aquest llibre és la visió calidoscòpica del món escolar. He tingut la sensació d’estar a una immensa sala de mestres on tothom va explicant allò que li ha passat a l’aula. A vegades ho fa amb tristesa per un fet molt dur, a vegades amb tendresa per un moment màgic, a vegades amb cruesa després d’una classe molt difícil, a vegades amb impotència per no poder afrontar com voldríem un problema que hem vist, a vegades amb sorpresa perquè els nostres alumnes sovint ens desborden. I al final de les 100 històries no tenim una sola visió del que és la vida escolar. El llibre a més no jutja, simplement ens ofereix pinzellades d’una realitat molt diversa i, per cert, apassionant.

Per tant us recomano que compreu el llibre i que el llegiu. La gent que sou mestres us trobareu reflectits en algunes situacions i la gent que no sou mestres potser recordareu moments viscuts a l’escola i coneixereu una mica més com pot arribar a ser de distret un dia dins de l’aula. Però avui em sembla que no es tracta de que jo segueixi fent aquí una classe, sinó que mirem de xerrar. Després escoltarem algunes de les històries explicades pels propis protagonistes.

Moltes gràcies per tot.