dissabte, 27 de setembre de 2014

ICV, què farem?

Avui ICV-EUiA no ha assistit a l’acte de signatura de la convocatòria de la consulta del dia 9 de novembre. Crec que és un error. I em saben greus els errors, especialment d’aquells col·lectius dels que formo part. Dit això també crec necessari aclarir com ICV es posicionarà de cara a la consulta prevista o en general davant dels esdeveniments que s’aniran produint. Cal mirar de tancar jocs d’ambigüitat que ara en cap cas ens ajuden. Dic que crec que la decisió de la direcció d’ICV ha estat un error, però no crec que això pugui suposar en cap cas un qüestionament del paper jugat de cara a generar les condicions necessàries a casa nostra per decidir el nostre futur de forma lliure i democràtica. Hi ha massa gent entossudida a buscar enemics i això sí que és un greu error de major conseqüències. No es pot confondre la necessitat de respostes unitàries amb el unitarisme, és a dir amb el pensament únic. El paper d’ICV per ajudar a sumar al dret a decidir a determinats sectors socials a casa nostra o a aconseguir suports, no majoritaris però significatius a Espanya i Europa no es pot menystenir. 

ICV ha al·legat que no han pogut conèixer el contingut del decret abans d ela signatura i que per tant si Artur Mas decidia fer-ho com un acte estricte de govern i no com una complicitat entre les forces polítiques que han donat suport al procés llavors no volien sortir a “la foto”. És un motiu de pes, ho crec sincerament. Però quan les coses estan com estan cal saber clarament on estan les prioritats i buscar altres fórmules que permetin expressar la queixa per les formes. Però avui, si més no de cara a la immensa majoria de la gent, es materialitzava un compromís de diverses forces polítiques, inclosa ICV-EUiA, per tal d’avançar en el dret a decidir, i per tant malgrat tot i fins i tot malgrat TOT, calia ser-hi.

I dic també que ICV hauria de prendre decisions sobre el procés. Crec que ens fa mal la indefinició i sobretot la pressió social i mediàtica sobre al nostra indefinició. Però tampoc ens deixem portar per la bogeria. Jo a ICV sobretot li exigeixo que lluiti de forma radical per garantir el dret a decidir. Però també dic una cosa, el sentit del meu vot a la consulta no canviarà en funció del posicionament que digui ICV. I em sembla que igual que jo la immensa majoria de militants i encara més simpatitzants o votants. Crec que la majoria de la gent ja ha decidit el seu sentit de vot i això és positiu, realment algú creu que el principal element que farà decidir el dia 9 de novembre (o quan sigui) a la gent el seu sentit de vot serà el posicionament d’un partit? És evident que una força política té l’obligació de mullar-se, de dir què proposa pel futur i més en temes tan transcendents com aquest. Però aquesta no serà la clau del resultat.

ICV no ho té fàcil, per molts motius. Sempre s’ha considerat que aquest no era l’eix fonamental del nostre discurs polític. Tenim una militància  amb visions diferents de com s’ha de respondre al repte sobiranista, tenim una llarga tradició de desconfiança dels debats identitaris, tenim por justificada a que determinats debats serveixin per amagar altres debats necessaris. I perquè no dir-ho tenim una militància i un electorat molt analític, molt crític, per dir-ho d’una manera positiva. Per tant la decisió és difícil, pe`ro també és cert que en aquests moments és quan es demostra la capacitat d’una organització. Cal prendre una decisió i cal fer-ho de forma democràtica i participativa, Cal fer-ho amb claredat però sense ferir.
I jo crec que la postura que hem de prendre és la del Sí Sí. És evident que fa anys que plantejo aquesta postura. Sols cal recordar que vaig incorporar-me a ICV de la ma de l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra. Però ara ja no ho veig sols com una postura personal. Ara mateix el futur de Catalunya i la seva voluntat de relació amb la resta de pobles d’Espanya, d’Europa i del Món sols es pot construir des de la fermesa de la voluntat clara de ser un subjecte polític independent. No tan sols podem tenir en compte quina hagués estat la millor sortida, ara per ara qualsevol altre sortida la veig inviable i fins i tot si veig possibilitats de que es construeixi una alternativa diferent sols ho veig després d’un clar resultat a favor de la independència. Sóc conscient de les dificultats del procés i de que la independència no és la solució màgica a cap problema, però crec que el repte val la pena.


Abans al twitter deia que venen moments en els que caldrà una gran dosi de voluntat de unitat i una gran dosi de respecte a la diversitat. I aquest ha de ser un compromís d’ICV-EUiA, però també de totes les organitzacions i persones que somniem en poder decidir el nostre futur i sobretot per part de les persones que creiem que aquest futur no passa tan sols pel model d’estat sinó sobretot pel model social.

7 comentaris:

glamboy69 ha dit...

No puc estar més en desacord. Ha estat un acte histriònic i histèric de culte al Messies, que no tenia absolutament res a veure amb la Consulta.

I jo no entenc com els defensors del SISI teniu tantes ganes de que el partit surti de la ambigüitat sabent perfectament que això suposa que sereu clamorosament derrotats. tanta pressa teniu per perdre per una Consulta que no es farà? Si que sou massoquistes

Pere Nieto ha dit...

Sobre la primer part crec que el que cal fer precisament és ser-hi per fer canviar les coses. Sobre el que dius del posicionament intern jo també veig la postura de llibertat de vot, ningú canviarà la seva posició. Però per altra banda jo demano poder opinar i decidir a dins la meva organització i al meu país al marge de si guanyo o no.Si hi ha una cosa que tinc clara és que no està res clar.

Benjamins Verds ha dit...

glamboy69 sisplau, contesta sisplau: com tenim més possibilitats d'avançar envers una societat més justa, lliure, participativa, solidària, democràtica de veritat... fent un nou estat o quedant-nos en un vell estat anquilosat, presoner d'unes elits extractives i de 10 milions de votants que voten PP encara que els cucs de la corrupció surtin pels forats de la cara dels seus candidats?
Quan us sento parlar així només puc imaginar dues opcions: o seguiu somniant amb una tercera via que ha estat empíricament provada com a impossible... o feu part de l'establishment i us va bé l'status quo actual. Si hi ha una explicació raonable, defensable... il.lumina'ns sisplau! No sóc sol a pensar això. És per això que la ciutadania s'està polaritzant entre independència i status quo: no hi ha tercera via! Dos no es casen si un dels dos no vol...

Pere Nieto ha dit...

Has llegit el meu article? Sóc independentista des de fa 30 anys, no sé què em parles de tercera via. I parlo a títol individual, no tinc cap càrrec a cap òrgan de direcció.

Benjamins Verds ha dit...

glamboy69 disculpa, no havia entès bé el teu comentari. Ara l'he rellegit i em sembla que ho entenc. Dius que no entens perquè els del SiSi tenim pressa per a votar en una consulta que no es farà però que perdríem... és genial. Ara ho entenc: ens vols estalviar el mal rotllo de perdre o de no poder votar. És fantàstic. Això vol dir que qualsevol persona amb idees per a canviar la societat les hauria d'abandonar immediatament si adona que no són majoritàries o que no seran acceptades per l'establishment el qual alegarà raons legals... és un gran pensament, bonic, raonable, hàbil i útil. Llàstima que hi ha alguns milions de catalans que no t'ho compraran!
Prova-ho amb elits extractives o amb gent que visqui dels partits o dels sindicats... aquests potser t'ho compraran.

Benjamins Verds ha dit...

Pere he llegit el teu article i em sembla una reflexió molt encertada. Els meus comentaris de sorpresa no eren en relació al teu article sinó amb els comentaris d'en glamboy69. Em pensava que si tenies oberts els comentaris és que t'agradava que els que llegim els teus articles puguem dir-hi la nostra. Si et molesta que interpel·li un dels comentaris... cap problema, no ho faré més.

Pere Nieto ha dit...

No ho havia entès. No em molesten gens els comentaris, siguin a favor o en contra. Sols no m'agrada si són excessivament agressius. Tot aclarit.