diumenge, 7 de setembre de 2014

Què vol dir ser un bon profe?


És a punt de començar un nou curs i per tant també un moment de fer bons propòsits professionals com a docent. M’agradaria millorar i per això puc fer formació, dedicar temps a preparar-me les coses, mirar d’estar en plenes condicions a l’hora de fer la classe, evitar aquells defectes que sé que tinc dins l’aula...però en el fons em preguntava, què vol dir ser un bon profe?

El bon professor és aquell que sap transmetre millor els coneixements o aquell que aconsegueix motivar més als alumnes? El bon professor és aquell que sap treure un gran rendiment dels bons alumnes o més aviat aquell que aconsegueix que els alumnes amb més dificultats avancin? El bon professor és aquell que aconsegueix que els alumnes l’estimin o aquell que aconsegueix canviar més coses dels seus alumnes? Suposo que la resposta és clara, en el fons ha de ser un equilibri de tot això i moltes més coses.

Fa poc vaig conèixer una professora de ESO i Batxillerat que plantejava de forma taxativa que a ella no li corresponia educar, ella havia d’ensenyar. La seva radicalitat em va preocupar. Sabia que existien, però quan et trobes amb un d’aquests exemplars no acabes de donar crèdit, sobretot quan perceps una ràbia profunda contra els alumnes. Reconec que a mi els equilibris aquests em costen. Cada cop que afronto una nova programació de curs em proposo posar en la seva justa mesura aspectes com l’ortografia. Penso que és important però crec que no pot ser un element fonamental en alumnes de 5è o 6è de primària, a part crec que la necessitat de conèixer bé l’ortografia no és tan important avui com fa 30 anys. Però després poc a poc vaig pensant que està molt bé treballar altres aspectes de la llengua però que no puc oblidar els aspectes més formals, i penso que no hi hagi famílies que em puguin retreure que no avancen prou en això, i sé que arribaran les competències bàsiques i no avaluaran creativitat o expressió oral als alumnes, i que arribaran a l’ESO i que no vull que vagin poc preparats...i per tant acabo intentant fer-ho tot, allò que alguns esperen de mi i allò que tinc clar que jo vull aportar. Però això pot arribar a ser estressant.

Suposo que també cadascú té les seves habilitats com a docent. Jo per exemple mai m’he trobat amb un exalumne que em digui que sobretot recorda de mi que explicava molt bé. Podria ser frustrant si no fos perquè molts d’aquests alumnes que vaig tenir sí que recorden altres coses que per a mi són importants. Des del gust per la música o el cinema a consells que els hi vaig donar. També seria una bona ocasió perquè altres alumnes que he tingut em diguin què recorden, què els hi va agradar o què els hi va molestar del meu paper com a mestre.


Torno al començament. Què vol dir ser un bon mestre? No ho tinc clar, però sí que tinc clar que, a punt de començar un nou curs, seguiré provant coses, replantejant-me les classes i mirant de seguir pensant que tinc la sort de passar-m’ho bé a la meva feina i que tinc la responsabilitat de tenir una feina que pot influir en la gent. I per ser un bon mestre també hauria de saber com se’ns ha d’avaluar. I d’això en parlaré algun dia. Bon curs a tothom, especialment als que aquest any podran valorar millor com faig de profe.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Pere! Sóc la Carla Nofuentes, ex alumna teva. Després de molts anys d'escola i uns quans més d'universitat la veritat és que he trobat a molts pocs professors que sàpiguen transmetre i em motivin. I és una pena, perquè no hi ha res com està en una classe i no voler que arribi l’hora de plegar perquè hi estàs totalment enganxat. També és importantíssim que et motivin, que arribis a casa i encenguis l’ordinador perquè vols saber més sobre un tema, que tinguis aquelles ganes i aquella curiositat que no pot esperar.

Respecte al que comentaves de l’ortografia jo també crec que amb nens i nenes de 5è i 6è de primària no és fonamental, s’ha de tenir una petita base però és més productiu quan ho treballes durant l’ESO que redactes molt més i és on en treus profit.

Penso també que vosaltres teniu la funció d’educar, no únicament d’ensenyar. Es més, jo diria que si no saps educar, no sabràs ensenyar. No serveix de res que un professor et doni la lliçó perfectament però que després no sàpiga tractar qüestions o problemes molt més humans que tenen a veure amb educar. Es evident que a casa t’eduquen, però a l’escola també, o almenys jo m’he sentit educada també per vosaltres.

Per acabar, has comentat que t’agradaria saber què recorden els alumnes de tu. Només vam coincidir un any a 6è de primària i em feies classes d’anglès, sincerament no recordo massa si explicaves bé, malament o regular; però el que sí que recordo és que tan a 5è com a 6è de primària el nivell que tenia d’anglès era bo i que m’agradava quan tocava l’hora d’anglès, vaig aprendre. Aquets dos últims anys de primària van ser profitosos i vaig arribar a l’ESO preparada.

Bon inici de curs, una abraçada!

Anònim ha dit...

Hola me llamo Eva alvare-ossorio Escudero coincidi contigo en 7 y 8 y he de de decir que no fui una alumna fácil....pero tu fuiste de los pocos que supiste mirar por encima de mi rebeldía y encontrar quien era yo....cuando somos adolescentes la mayoria estamos muy perdidos y evidentemente lo q menos nos importa es saber sobre ortografía, por eso pienso q una cualidad,q tu tienes, y es super importan en un profe es tener psicología para saber llevar a los chavales.Evidentemente hay q formarlos y prepararlos pero al igual q un trabajador q esta contento es mas productivo, un alumno q siente q le escuchan, es alguien importante y q tiene un apoyo en su profesor puede alcanzar cualquier meta.A mi me ayudaste un montón, supongo q las cosas no salieron como tu hubiese querido pero aun asi sacaste la mejor versión de mi, por eso y por tu gran selección de canciones en laa clases de ingles siempre te querre y te recordare.Eres un gran docente Pere!!!

Anònim ha dit...

Com a experiencia personal, vaig coincidir amb tu Pere algun credit variable, em va agradar la teva metodologia fent les clases amenes i motivadores alhora que apreniem el tema. Jo pensu que ser un "profe" es sapigue com ensenyar tot allo que es vol ensenyar, es a dir, no solament impartir el temari de bat a bat sino sapigue com explicar-l'ho als alumnes d'una manera motivadora i engrescadora per part del professor, al ser possible amb exemples d'ell mateix o personal de forma que els alumnes es sentin mes propers i no vegin tant aprop la imatje de professor - alumne , sino que, amb el mateix respecte , rebiin a canvi l'educació. Per sort, a la que va ser la meva escola, la Gravi, vaig quedar bastant content de l'equip docent.
Héctor.

Anònim ha dit...

No només explicaves bé, erets proper, empatitzaves amb nosaltres. I ara se que empatitzar amb adolescents i guanyar-te la seva confiança no és cosa fàcil, tu ho feies tots els dies. Noelia O.