CIU, els districtes existeixen

Governar una ciutat no és gens senzill. Però no és tan difícil fer-ho millor que CIU. El govern de Xavier Trias es va passar els darrers anys com a oposició anunciant que el seu govern seria molt diferent, però en canvi no es va preparar per governar, i això he de reconèixer que em va sorprendre. Que CIU aconseguiria ser la força més votada a Barcelona el passat maig del 2011 era una cosa força anunciada, per tant va tenir molt temps per fer una preparació prèvia intensiva. No sabia ningú per quan guanyaria ni amb qui governaria, és cert, però la màquina havia d'haver estat preparada. Tan bon punt va quedar clar que havien de governar en minoria ja es va veure que no ho havien treballat. Es van començar a improvisar els càrrecs per cobrir els llocs de confiança, es van incorporar moltes persones que no tenien experiència a Barcelona, es van evidenciar lluites internes dins de CDC a determinats districtes, es va posar de manifest les discrepàncies entre Unió i Convergència...i així no és fàcil treballar. Quan consellers de districte tenen com a objectiu controlar a la Regidora, quan regidors i regidores ocupen responsabilitats que no volien o quan persones que han fet molta feina durant els anys d'oposició es senten poc valorades és difícil tenir un govern cohesionat i més quan aquest equip ha de governar en minoria una ciutat tan complexa com Barcelona.

La manca d'equips territorials forts, el baix nivell d'alguns regidors de govern i la necessitat de dedicar molts esforços a les àrees centrals ha estat un cop molt dur pels districtes. La manca d'inversions als barris ha accentuat més la sensació d'abandonament dels barris. Però finalment hi ha un aspecte que tampoc podem oblidar, l'estil. Xavier Trias va saber crear-se una imatge (imatge) de persona respectable, serena, oberta i dialogant. Arribar al govern, però, canvia les coses. I en general una de les majors mancances que es retreu als regidors dels districtes de Barcelona és la seva manca de complicitat, de saber estar, d'escoltar. Força gent dels moviments associatius m'ha comentat que com a mínim en els anteriors mandats era més fàcil arribar a la gent del Districte. Falla greument el to dels regidors i dels seus equips i això és un greu error. Perquè les persones que reben aquest tracte i es senten desanimades són les persones que dia a dia treballen per millorar la ciutat, i al marge dels seus posicionaments polítics necessiten veure que la seva tasca és important per Barcelona.

No he parlat de polítiques de l'Ajuntament de Barcelona, no he parlat del paper polític de CIU a la ciutat, però em sembla que hi ha moltes coses que sols es poden entendre si veiem que aquest govern no ha entès, encara, què representen els barris i els districtes.