Fem Rambla, Fem barri

Ja fa uns mesos el barri del Poblenou va iniciar un procés participatiu sota el nom de Fem Rambla. Es tractava de respondre a l’actitud prepotent i opaca del Districte de Sant Martí. Tot i les moltes demandes veïnals per parlar sobre quin era el millor paviment per la Rambla del Poblenou, el regidor Eduard Freixedes va decidir seguir endavant amb la seva política d’asfaltar les rodones de la rambla del Poblenou. Ja no es tracta de discutir si l’asfalt és un bon paviment o no per un passeig com la Rambla, es tracta de no acceptar una administració que imposa els seus criteris sense consultar a la gent, sense tenir un mínim de sensibilitat envers la història i sense comptar amb el moviment associatiu. Per tot això entitats i persones del barri vam decidir començar a moure’ns. Podríem haver proposat una campanya sols en contra de l’asfalt o una campanya de desgast del govern municipal, però no ho vam fer. Amb el suport de la gent de UrbanIN+ vam iniciar un procés participatiu per veure com volia el barri la seva Rambla. I estem duent a terme un procés que a mi em sembla modèlic. Un procés obert a tothom, sense condicions prèvies i amb voluntat de sumar. El procés participatiu Fem Rambla ha fet fins ara 3 assemblees veïnals, 11 reunions del Grup de Treball, 1 jornada participativa, va recollir 483 enquestes en dues setmanes... i tot això ho ha publicat al blog de Fem Rambla, amb absoluta transparència. Hem finalitzat la fase de diagnosi i això ens ha de permetre entrar en la fase de propostes que volem que acabi abans d’acabar l’any.

El Districte de Sant Martí es va adreçar al Grup de Treball Fem Rambla i va explicar que com a Ajuntament volien fer també un procés participatiu i que per tant ens proposaven unificar-los. D’entrada hi ha una cosa que sobta. Tothom ha valorat (Districte Sant Martí i Participació Ciutadana de l’Ajuntament inclosos) que el nostre procés s’estava fent molt bé. Llavors perquè aturar-lo? Perquè fondre’l amb un procés que encara no estava ni començat ni ben dissenyat? Per això vam proposar a l’Ajuntament que es sumés al procés Fem Rambla. Però no van acceptar i ens van demanar que estudiéssim una proposta alternativa. En la mateixa línia que hem tingut sempre vam acceptar estudiar la proposta que ens feien arribar i com a Grup de Treball vam decidir rebutjar-la. Tant la proposta municipal com la resposta del Grup de Treball es poden llegir íntegrament al blog del procés (per cert aquesta transparència no la té el Districte, ningú pot conèixer el procés pels mitjans municipals). Personalment crec que la proposta municipal és una presa de pèl i que sols respon a determinades obsessions.

No és gens difícil trobar desenes de motius per rebutjar la seva proposta, però em centraré en uns quants. L’enquesta ciutadana (que el Districte diu acceptar com a vàlida), establia 3 prioritats. La primera era el tema de les terrasses de bar. Tothom és conscient que han crescut de forma excessiva, no hi ha límits. Majoritàriament es veu la necessitat de fer compatibles aquestes terrasses amb la vida ciutadana i el descans dels veïns. Però és un tema que cal afrontar legalment. La proposta municipal sols parla de debatre sobre el percentatge d’espai que haurien d’ocupar les terrasses i ho fa sense cenyir aquest debat a les ordenances que hauran de regular les terrasses a la Rambla. La veritat és que sembla fum. El segon aspecte que la gent volia parlar era el paviment i en aquest sentit el document de proposta de debat no en parla. Allò que va suposar l’inici de les mobilitzacions i que és una prioritat pel debat el Districte decideix que no es parla. I la tercera prioritat ja és la més surrealista. Els veïns i veïnes del barri van marcar com a prioritat la remodelació entre Taulat i Passeig Calvell. El Districte diu que sols remodelarà fins a Fernando Poo, però que a més aquesta reforma no s’inclou dins el procés participatiu. És a dir que no es pot debatre sobre allò que es farà. Això no és participació ciutadana ni en el sentit més antic de la paraula.

I a nivell metodològic la proposta municipal s’allunya totalment dels plantejaments de Fem Rambla. No preveu assemblees, limita molt el funcionament del Grup de Treball, no estableix que les conclusions siguin vinculants...

Aquest dijous hi ha assemblea veïnal. El Grup de Treball proposarem rebutjar la proposta municipal. Aquesta decisió la vam comunicar al Districte de Sant Martí el passat 7 de setembre, però no hem rebut cap resposta. Vam enviar un escrit on plantejàvem tots els motius pels que no podíem acceptar. Hem argumentat a fons i no hem rebut cap resposta. Jo crec que hem seguir amb les portes obertes, però alhora seguint amb la nostra feina. Per això és tan important l’assemblea el dijous 26 de setembre a les 19.00 a la sala d’actes del centre d’imatgeria festiva a Can Saladrigas.

Però dijous no ens hi juguem tan sols un procés participatiu o una manera d’entendre la Rambla. Dijous hem de seguir construint una manera alternativa de fer ciutat, de comprometre’ns amb el nostre entorn, de fer possible una participació real. Volem decidir, i ho volem fer en tots els nostres temes i ho volem fer de veritat. El govern del Districte de Sant Martí no ha aconseguit fer ponts amb el Poblenou.

El Grup de Treball farem tot el possible per tirar endavant el procés i per oferir les conclusions al Districte, però cal que el regidor ho escolti. I per cert també hauria de prendre bona nota per posar en valor experiències com la de Fem Rambla amb un Grup de Treball obert, divers, compromès i que sobretot pretén millorar el barri. El procés Fem Rambla no ha estat la tradicional mobilització veïnal. Ha aportat moltes coses més, ha mirat de posar les coses fàcils, però sembla ser que alguns no ho volen entendre.