dimecres, 1 de maig de 2013

Vaig estar amb la PAH


La setmana passada vaig participar per primer cop a una acció de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). No hi havia participat fins ara per diferents motius. Sobretot perquè la majoria d’accions es duen a terme en horari laboral i de moment tinc la sort de tenir treball, i una feina que no és d’horari flexible. A més una de les característiques de les seves accions és que són sorpresa i sols convocades de forma molt genèrica pels seus propis canals. És lògic, si avisen a on van fan que l’acció sigui ràpidament contrarestada, per exemple tancant l’entitat financera.

També és cert que aquest no ha estat un dels temes que de moment més m’hagi motivat. Confesso que no he tingut mai una hipoteca, i tot i que no ho descarto en el futur, sempre havia vist amb escepticisme, per no dir amb terror, la bombolla immobiliària que suposava un gran endeutament de les famílies amb la confiança cega que això seria una inversió. Però, com era previsible, sols una minoria han guanyat molt amb la bombolla immobiliària, i per guanyar molt, molta altra gent ha de perdre. És evident que això ha estat una política molt premeditada i que les lleis són injustes i cruels. Per tant les persones afectades tenen tot el meu suport.

Aquest cop l’acció era a una oficina del Banco Popular a la Rambla del Poblenou. Com que era al barri i divendres tenia una estona lliure vaig poder-hi anar. Calia donar suport a una família amb dos fills per trobar una solució pactada pel seu habitatge. Finalment sembla que s’ha pactat una sortida i per tant l’acció va ser eficaç. Però al marge d’haver participat de l’acció sí que és cert que em va semblar molt interessant com va viure la gent de la Plataforma l’acció de pressió a l’entitat bancària.

Quan vaig arribar hi havia unes 20 o 30 persones. Seien a l’oficina que havia quedat sols amb una persona treballadora que parlava dins d’un despatx amb la família afectada. La gent per tant estava repartida per la petita oficina sense cap persona del banc, amb un respecte absolut per tot el material o documentació. La gent demostrava molta serenitat però alhora amb les idees clares. Persones que ja havien participat de moltes altres accions. Les persones que coordinaven l’acció sabien que havien de pressionar al màxim, però alhora evitar també possibles incidents que acaben desgastant a la gent que participa d’aquestes accions. Davant d’aquesta situació l’arribada de cinc mossos d’esquadra sols incrementava la sensació d’absurditat. Uns policies que no sabien ben bé què havien de fer. Ens avisaven que impedir el tancament normal de l’oficina era possible delicte, però quan preguntàvem i haver estafat a la família amb la hipoteca ho era o no ja no tenien resposta. Per defensar al banc actuaven d’ofici, per actuar contra el banc sols ho farien si hi havia ordre judicial.

Certament estan apareixent nous actors a l’hora d’expressar les greus conseqüències de l’estafa capitalista que estem vivint. I per tant aquests nous actors aporten coses fresques, lluites justes i nova gent mobilitzada. Cal aconseguir també garantir que aquestes energies no serveixin tan sols per frenar els seus abusos, sinó que també serveixin per construir l’alternativa. No tan sols hem de frenar els desnonaments, hem d’aconseguir que ningú es quedi al carrer si necessita un habitatge. Cal trencar les lluites compartimentades i això sols es pot fer coneixent-nos més i entenent la necessitat de construir.