dimarts, 23 d’abril de 2013

Unitat. Necessària? Possible?


L'anunci d'Arcadi Oliveras i Teresa Forcadas d'un procés constituent d'un ampli moviment polític que pugui esdevenir alternativa real d'esquerres a les polítiques actuals, ha despertat molt interes i bones vibracions. És lògic. Cal bastir una alternativa real que permeti guanyar dins la política institucional i al carrer la lluita que avui és necessària. No podem conformar-nos amb assenyalar els culpables dels desnonaments, cal evitar-los canviant la legalitat i el sistema de valors. No podem tan sols sortir al carrer exigint que no ens retallin en salut o educació, cal aprovar pressupostos amb noves prioritats. No podem posposar el debat social fins que haguem resolt el tema nacional. Cal exercir el dret a decidir i cal construir una Catalunya més social. I per fer tot això no hi ha prou amb les eines actuals. Cal més mobilització ciutadana i també calen respostes polítiques que puguin traduir-se en canvis electorals.

Aquest procés constituent serà complicat, però crec que és necessari. Per dur-lo a terme caldrà tenir en compte a tothom que hi pugui formar part. Per una banda cal incorporar a bona part de la gent gent que es mobilitza socialment a la marea groga de l'ensenyament, amb la PAH, amb les assemblees socials... i que no troben un referent polític en el mapa actual. En segon lloc cal mobilitzar a aquella gent que vol un gir polític i social però que ni té referent polític ni actualment es mobilitza. Per tant cal incorporar a molta gent que ara no té referents polítics i que per tant no vota o ho fa de forma puntual i no convençuda.

Però aquest procés no pot ignorar o menystenir a la gent que participa activament en les formacions polítiques que, amb més o menys encert, aposten clarament per aquest canvi. A nivell parlamentari em refereixo a les CUP, a ICV i a EuiA. Aquesta aposta no pot tenir consistència si no és capaç d'engrescar no tan sols a les formacions polítiques sinó també a tothom que hi forma part. I aquest ha de ser un dels grans objectius dels impulsors del procés. Hi ha gent que fa anys que vam fer una aposta per transformar políticament la nostra societat. Altres encara fa molt més temps. Les formacions d'esquerra alternativa han permès oferir alternatives, fer propostes, aglutinar lluites. Qui em coneix sap que no sóc especialment autocomplaent amb el paper d'ICV, però estic plenament convençut que hem jugat un paper molt important, malgrat errors. Sols potser no podem, però sense nosaltres, sense la gent d'aquestes organitzacions, tampoc es pot. Tinc ganes de que això tiri endavant i tinc ganes de sentir-me convidat sense renunciar. Hi ha un procés necessari a fer. Però sobretot és fonamental construir un procés sense deixar al marge a ningú. Cal que hi sigui la gent que des de la política ha construït futur, cal que sigui la gent que des dels moviments socials ha construït futur i cal que hi sigui la gent que encara no s'ha afegit a construir futur.

A l'Assemblea d'ICV, vam expressar la nostra aposta clara per aquesta unitat. Arcadi Oliveras a la seva intervenció va assegurar que “vosaltres i nosaltres som el mateix”, a partir d'aquí sols queda feina.

4 comentaris:

carme ha dit...

Estic completament d'acord amb tu Pere, però en aquest país l'esquerra sempre ha estat molt desunida, no hi ha res que porti més divergències que les ideologies, a la dreta l'uneix el diner, els interessos econòmics. Tant de bo aquest projecte tiri endavant

Eduard Pelegrí Santos ha dit...

Hola Pere.

No em coneixes, però de tant en tant vaig passant pel teu bloc. Jo pertanyo als que fins ara no hem participat gaire activament a la construcció del futur, menys en casos esporàdics. Gairebé sempre he votat al que ara és ICV-EUiA i m'identifico majoritàriament amb les seves actuacions. M'ha agradat especialment el posicionament que ha tingut des de l'onze de setembre passat, mantenint l'accent en les qüestions socials, però sense eludir el debat nacional.

Respecte al teu article, coincideixo amb la necessitat actual d'aglutinar tota la gent que vol un canvi en les bases de la societat. El que em sobta és la preocupació que reflecteixes, de que la participació al procés constituent pugui suposar una renúncia per part dels que fa temps que us esteu mobilitzant, i menys encara des de plantejaments que considero tan propers al que es proposa en el manifest.

En tot cas, estic d'acord en que per a que el procés arribi a bon port, ha de ser capaç d'engrescar a gent diversa, sense suspicàcies, que en el fonamental crec que som molts els que coincidim.

Pere Nieto ha dit...

Gràcies Eduard pel teu comentari. Hi ha dues pors. Per un banda gent d'ICV que té por a perdre identitats i a que això signifiqui diluir-se pe`ro també gent de fora que consideri que la gent dels partits està "contaminada". Per tant nous moviments socials i alguns "puristes" han d'entendre això que la gent que ve de determinats partits és gent necessària pel canvi. Crec que ICV ha anat perdent pors, pe`ro fora encara queden sectarismes que haurem de superar.

Eduard Pelegrí Santos ha dit...

D'acord, ara em queda més clar el teu comentari. La veritat és que l'activitat política ha quedat molt tocada amb tots els escàndols que van apareixent contínuament i és important i urgent regenerar-la. De fet, aquesta regeneració és un dels punts a abordar en aquest procés, de forma que arremangar-se per actuar en política deixi d'estar mal vist, des d'un punt de vista "purista".

Un plaer llegir-te.