diumenge, 21 d’abril de 2013

10 Assemblea Nacional ICV



Ja hem acabat la 10a Assemblea Nacional d’ICV (què fort ja he participat de 10 assemblees). I ara toca fer valoracions. No moltes, sols les necessàries, cal més que mai treballar i lluitar i per tant no podem aturar-nos. Com deia Dolors Camats a la cloenda, no estem sols, no podem quedar-nos quiets perquè hem de canviar-ho tot.

D’entrada surto amb molt bon regust avui diumenge d’aquesta assemblea. Reconec que ahir i divendres no estava tan satisfet, però avui surto amb moltes ganes. Crec que encara ens toca aprendre moltes coses. En negatiu m’agradaria destacar que no podem mantenir un model d’assemblea que és molt pesat, rígid i que no permet el debat. Sempre ho diem però sempre ho repetim. Documents molt llargs, multitud d’esmenes, manca de preparació, alguns amb massa ganes d’escoltar-se i altres amb massa poques ganes d’escoltar... ho veiem, en som conscients, però ens costa reaccionar. No podem estar discutint d’estatuts a quarts d’onze de la nit. No podem debatre sobre més de 1.000 esmenes que sols podem llegir durant l’assemblea. I aquest és un problema de l’organització però també de tota la gent que en formem part. Haurem de saber reaccionar per estudiar nous models de com fem assemblees, de com escollim direccions, de com les expliquem i de com afavorim la democràcia interna real. Són elements a destacar, però per aprendre, en cap cas poden posar en qüestió que aquesta ha estat una Assemblea Nacional molt important. He vist una organització molt desinhibida.

A nivell polític s’han viscut bones vibracions. Crec que hi ha orgull de com es fan les coses davant de la destrucció del model social que havíem construït. Però també hi ha més humilitat que mai. Crec que es respira la sensació que ja no ens serveix créixer electoralment sinó construïm alternativa. I això sols es pot aconseguir des de les idees clares, des de la lluita i el compromís en l’activisme, però també des de la construcció d’un espai més ampli. Tinc la sensació que ICV no serà cap obstacle, al revés, per mirar de construir una alternativa àmplia d’esquerres que permeti fer front a les polítiques de les dretes. Crec que tenim prou maduresa per ser conscients que sols no podem, però alhora tenim prou ambició per saber que podem jugar un paper decisiu. Estem desinhibits perquè apostem clarament per un model d’unitat d’acció política i electoral, sense por a perdre res. I això és fonamental.

Estem desinhibits perquè no ens ha fet por parlar de res a l’Assemblea. No hi ha límits al debat. Hi ha una aposta clara per radicalitzar la resposta a l’ofensiva capitalista que tenim. Radicalitat en les formes i en el model. En Joan Herrera pregunta quanta desigualtat és capaç d’aguantar una democràcia. Ens ho volen prendre tot i per tant sols es pot respondre des de la voluntat de guanyar-ho tot. I per això els debats de l’assemblea han estat per l’aposta radical en favors dels serveis públics, per les alternatives econòmiques, per la defensa del territori, per la salvaguarda de la democràcia...

I també estem desinhibits perquè hem pogut afrontar el debat de la sobirania nacional amb un alt grau de consens i de perfil propi. Defensem per damunt de tot el dret a decidir, també com a nació. I apostem per l’estat propi com a millor forma de sortir d’aquesta situació actual. I volem que des de l’estat propi s’aposti per un model federal o confederal amb Espanya o per un estat propi dins d’Europa. No hem caigut e la trampa de pensar que sols hi ha autonomisme o independència. Hem situat el debat nacional en el dret a exercir la sobirania. I no hem exclòs cap posicionament possible. Parlar de decidir el nostre model de relacions a partir de l’estat propi és radical, sobretot radicalment democràtic. I a mi m’agrada.

Malgrat unes formes i una organització encara massa tradicionals, crec que ICV surt de l’Assemblea fent una aposta clara per una nova manera de fer. Contundent, clara, radical, compromesa amb la gent, sense prepotències, amb voluntat de transformació i amb la responsabilitat de fer possible una major unitat.

Encara és massa aviat per haver paït tot el que hem treballat a l’assemblea, però ho volia compartir perquè també crec que la immediatesa aporta més sobre les sensacions personals.

1 comentari:

Joan Miquel ha dit...

Subscric del tot el teu text, i m'agrada especialment quan dius que estem desinhibits per parlar de tot i que ja no ens té que servir el créixer electoralment, sinó construir alternativa.
He estat en d'altres Assemblees d'ICV i també en Congressos del PSUC, i mai fins ara havia sortit tant animat i tant segur de que alguna cosa està canviant. Se'n continuarà parlant de la 10a Assemblea d'ICV, i crec que per a bé. Salut company!