Aquests dies
les escoles estem fent jornades de portes obertes, activitats pensades
especialment per a que les famílies que estan buscant escola puguin conèixer
personalment els diferents projectes. Per tant de forma especial les famílies
que tenen fills o filles que l’any vinent faran P3 o bé 1er d’ESO visiten
diferents escoles. Altres famílies també ho fan, però per altres cursos el
motiu ja és canviar d’escola que no és exactament el mateix que buscar escola
per començar una etapa.
Avui a la meva
escola hem fet jornada de portes i he atès a algunes famílies. Reconec que
aquest és un moment difícil. Moltes famílies passen un moment complicat per tots
els dubtes sobre quina escola triar i sobre com això repercutirà en el futur de
l’educació dels seus fills i filles. És cert que algunes famílies no es
preocupen gaire, però per altres és un autèntic suplici amb la visita a 6,7 o
més escoles que totes miraran de parlar de les virtuts del seu projecte. No
existeix una guia per fer aquest procés de forma metòdica i sensata, però hi ha
algunes idees que cal tenir en compte.
El primer dilema
que cal resoldre és si escola pública, concertada o privada. En algun cas
aquest no és un element essencial, però per la majoria de famílies aquesta és
la primera pregunta que han de respondre. Els motius ideològics juguen un paper
essencial, també els motius econòmics, però a vegades acaben pesant més altres
elements com les persones conegudes, les referències... Sobretot si l’opció
principal és pública el criteri de la proximitat és molt important. En el cas de
privades aquest és un element que no es té en compte i a les concertades
possiblement menys que a les públiques. Però per a mi aquest és un criteri
important. No tan per garantir el mínim trajecte cada dia (que també és
important), sinó també per garantir l’arrelament al barri dels nens i nenes.
Un cop fet això
cal triar projecte educatiu i aquí és on molta gent es perd. No és senzill
poder captar quin projecte es porta a terme i quin ens agrada a nosaltres. Hi ha
elements que ens desborden perquè d’una escola ens pot agradar que treballin
sense llibres, d’una altra com treballen la música, d’una tercera com afronten
les noves tecnologies i d’una quarta el treball per projectes. Què pesa més?
Fins on és cert el que ens diuen i no és sobretot propaganda?
I és per això
que a mi m’agraden les portes obertes d’escola que permeten conèixer també a
les famílies que hi van i als alumnes. Aquesta flaire que desprèn cada escola,
aquest ambient que es respira és sovint molt més decisiu a l’hora de triar.
Perquè els nostres fills i filles es passaran moltes hores en el centre i “l’estil”
acaba sent més important que el propi projecte. Hi ha eleccions que no es poden
fer sols per Internet, una bona web d’escola ajuda, però sobretot cal veure la
cara de les mestres quan atenen a la gent, els nens que juguen per la seva
aula, la decoració de les classes... en el fons la decisió té més d’intuïtiva
que de racional i potser ja està bé que sigui així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada