"Vaga General" de Pau Vallvé

La recomanació musical d’avui és de Pau Vallvé, un músic molt interessant i únic. Abans que algú ho faci notar reconec que en Pau és el germà d’un bon amic meu, el Joan Vallvé i que també conec als seus pares, però això és cert que m’ha fet interessar-me més per la seva música, però evidentment si no m’agradés el que fa no el recomanaria. Pau Vallvé és compositor, músic de gairebé tots els instruments possibles, productor musical, cantant... en definitiva un animal musical que tant crea sintonies de televisió o anuncis com fa discs intimistes (com el seu darrer “De Bosc”), i tant desenvolupa projectes esbojarrats, atractius i propers al freakisme com Estanislau Verdet com tira endavant projectes de major complexitat musical com per exemple U_mä). Un artista que té una gran capacitat per crear espais propis però molt diferents quan actua en directe o quan fa gravacions. I per cert no us perdeu els videoclips, alguns genials.

Del disc anterior (“2010”) us recomano cançons com “Amics dels cirerers” “L’àvia ha fet nevar” o “Protagonistes”.  (brutal vídeo). Del darrer disc recomano “Nits que són com de matins” o “De bosc II” a més de la cançó VagaGeneral que avui us recomano. Una cançó instrumental que a mi m’evoca als himnes i que recull tota l’emotivitat que jo visc quan celebrem una Vaga General. Un sentiment de saber que estem al costat de molta gent i que fem les coses per dignitat i per un món millor. Una emotivitat que jo visc quan hi ha Vaga General i que trobo en aquesta cançó. 

I com a Estanislau Verdet no us perdeu el seu disc “L’all ho és tot per als anglesos”. Cançons surrealistes, amb sentit de l’humor, bona música i lletres per escoltar-les uns quants cops com “Tot” “Som tots unsdesgraciats” o “Dragostea din tei” o la divertida "Himne" en una versió en directe. Un artista complet i complex amb un llarg recorregut dins de la música actual. A mi són cançons que em donen serenitat, que em permeten relaxar-me, somiar. Espero que us agradin si no el coneixíeu.