Alternativa

Vivim un moment previ a canvis profunds a nivell social, polític i econòmic. No sabem ni com es produiran aquests canvis ni cap a on aniran, però em sembla evident que la situació a casa nostra és totalment insostenible. La única alternativa a que no hi hagi aquests canvis, el manteniment de la situació actual, és una condemna per a milers i milers de persones a viure en la injustícia. El model actual, tot i que pugui millorar una mica, comporta un nivell d’exclusió social pervers que ha de suposar una profunda transformació de la societat. Si no canviem pels valors d’una societat més justa, lliure i solidària canviarem per la situació d’extrema tensió social.

Les crisis més profundes al llarg de la història han suposat canvis importants. Això sí cal saber construir aquest canvi amb fermesa i en benefici de tothom. Aquests moments de feblesa poden suposar un temptació de respostes messiàniques, populistes o dures. Per tant cal construir alternatives més enllà dels cercles més habituals, cal democratitzar les alternatives aconseguint que una immensa majoria de la gent participi de la construcció de l’alternativa a partir d’àmbits diversos.

El canvi al que aspirem no pot passar de cap manera sols per uns resultats electorals diferents. Primer perquè no és senzill canviar comportaments electorals en favors de forces alternatives i en segon lloc perquè uns governs plurals d’esquerra transformadora permetrien dur a terme canvis estructurals necessaris, però hem d’acceptar que amb això no hi hauria prou. La participació política en els partits al llarg de l’any i en els moments electorals és necessària, però no pot ser l’element únic al voltant del qual plantejar els canvis.

Calen moltes més coses. Però sobretot en falten tres. La primera mobilització, la segona construcció de petites alternatives reals i la tercera la construcció d’un discurs més global. Cal mobilització. Cal sortir al carrer i fer-ho des de diferents perspectives i sense un excés de manies. A mi em serveixen la majoria de mobilitzacions del 15M, dels sindicats per la Vaga General, moltes altres mobilitzacions socials i com no la manifestació del proper 16 de febrer convocada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. En segon lloc falta construir alternatives reals i properes. Per això estic a una cooperativa de consum (Estèvia), per això estic a una cooperativa que impulsa la banca ètica (Fiare) i per això ara participaré a una cooperativa energètica (Som Energia). Però podria posar molts altres exemples com el menjador social Gregal, propostes d’autocupació als barris, xarxes de suport, bancs del temps... cal crear una xarxa de realitats solidàries i alternatives que aconsegueixi sumar a molta més gent. I en tercer lloc cal un discurs global. Cal transmetre la idea que una alternativa no és tan sols possible sinó que és imprescindible i urgent. Cal demostrar que tot allò que anem fent pot contribuir de forma decisiva a un canvi revolucionari i necessari.