Barcelona desigual (i no parlo de roba)

Els resultats sobre les diferències de riquesa entre els barris de Barcelona segons la informació publicada pel diari El País demostra clarament que el fet de que Barcelona és una ciutat força homogènia és força allunyada de la realitat. És cert que fins fa poc alguns dels barris amb menys renda disposaven d’inversions públiques que permetien disposar d’equipaments de qualitat i d’espais públics importants. Però una cosa és disposar d’un casal de barri, una biblioteca o un parc de qualitat i una molt diferent és tenir eines suficients per millorar la situació econòmica i social. Per tant podem dir que els Ajuntaments d’esquerres han permès equiparar en gran part els aspectes formals dels barris però no han incidit prou en reequilibrar la situació econòmica. És evident que aquesta no és una competència bàsicament municipal, però llavors el que cal és fer les gestions necessàries per exigir aquestes mesures laborals, formatives, socials... i encapçalar la lluita per aconseguir-ho.

Dit això, però, el més greu és que la situació pot empitjorar. Si podem concloure que els darrers governs municipals a Barcelona no van exigir prou, l’actual govern és plenament còmplice de la política de retallades, de l’ofensiva dretana i de retrocés social i de drets col·lectius. Com pot afectar la retallada en escoles bressol, en retallades de salut, en preu dels medicaments, en retallada de serveis socials...? Com es pot respondre davant del greu degoteig de situacions de desnonament i de famílies en situació de pobresa? Veient les dades d’aquest estudi encara sembla més pervers donar suport a esdeveniments com la fórmula 1, la festa del cel o projectes urbanístics de luxe i de privatització de l’espai públic.  Barcelona necessita un canvi, un gir radical, no un retorn.

Les diferències són abismals i insultants. Si comptem la mitjana de renda a Barcelona en 100, el barri de Can Peguera està en 34 i Pedralbes està en 242. És tan salvatge aquesta diferència! I això representa diferents esperances de vida, diferents salaris, diferents futurs. I no es tracta d’una ciutat homogènia amb algun barri que sobresurt per dalt o per baix. Hi ha 55 barris dels 73 de Barcelona que estan per sota de la mitjana. És a dir uns pocs barris acumulen riquesa de forma obscena i la immensa majoria de la ciutat està per sota de la mitjana. I això va augmentant.

I és cert que també és important que la ciutat tingui una millor cohesió urbanística i d’equipaments. Alguns dels barris amb renda més baixa disposen d’espais públics de gran qualitat, que permeten una bona socialització i un sentiment de pertanyença a la ciutat. I també és important que tinguin equipaments potents com per exemples biblioteques molt ben plantejades. Però la prioritat, avui dia, és garantir la possibilitat que tothom a la nostra ciutat pugui desenvolupar el seu projecte vital començant pel dret a l’habitatge, a un lloc de treball digne, a la salut, a l’educació i possibilitant recursos per a poder-se desenvolupar.