Començar a valorar
resultats electorals quan ja han passat 24 hores del tancament dels
col·legis electorals no és senzill. No té el valor de la immediatesa de mirar
de fer reflexions que potser encara la gent no s’ha fet i en canvi no et dóna
la perspectiva suficient encara per veure com evolucionaran les coses. Però la
vida laboral és així i per tant ara m’hi poso a concretar unes primeres
impressions.
En primer lloc crec que hi ha dos elements que són
importants i que tenen relació. Per una banda l’alta participació a les
eleccions. I per altra banda un multipardisme amb 7 opcions al parlament. Això
vol dir que molta gent ha votat i ho ha pogut fer ajustant molt el seu vot a la
seva intenció. Per tant els resultats de diumenge són una fotografia força
acurada del moment actual, no dic de la realitat catalana, dic del moment
actual. I això és important per evitar demagògies i utilitzacions barroeres,
vinguin de qui vinguin.
Una segona dada a tenir en compte és que valoro com a
positiu la incapacitat de preveure els resultats. No tan sols es tracta de
plantejar que els estudis demoscòpics no encerten sinó més aviat de plantejar
que la ciutadania ha estat prou lliure per votar allò que no es preveia. Això
fa que els resultats ens puguin agradar més o menys, però el que és cert és que
fa la política més interessant. A això cal afegir que la incertesa sobre la
gestió dels resultats torna a posar a la política en primer pla.
Parlant ja sobre els resultats, em sembla que el nou mapa
electoral és fruit de les dues variables que tradicionalment hem tingut en
compte a Catalunya. La gent ha radicalitzat el seu discurs en clau “nacional”.
La diferència en el nombre de diputats de formacions que recolzen el dret a
decidir plenament és sols d’un diputat més, però en canvi té un punt més
“radical” per l’ascens d’ERC. I en segon lloc en clau social (que ningú preveia
que seria determinant) la gent ha votat més a l’esquerra. En aquest cas la suma
de forces d’esquerres (ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP) aconsegueix 9 diputats més i
per tant crec que també es veu un vot clar en contra de les retallades i la
política de dretes de CIU.
I per tant a mi el nou mapa electoral m’agrada més que
l’anterior. Amb una majoria clara per dur a terme un procés sobiranista i amb
un augment significatiu de les forces d’esquerra, fet que permet plantejar que
hi ha opcions per anar construint una alternativa real. També és cert que hi ha
coses que no m’agraden. El suport a les formacions que no volen la consulta
s’aglutina fonamentalment a partir de Ciutadans i PP.
Com a ICV-EUiA hem de valorar positivament els resultats.
És el cop que aconseguim més escons des de que existeix Iniciativa i aconseguim
representació a les 4 circumscripcions. En una campanya on l’element social no
ha estat al centre del debat i amb la presencia important de les CUP
“competint” per una franja electoral comuna, el resultat és més que positiu.
També és cert que m’hagués agradat que ICV-EUiA esdevingués més pal de paller
de les esquerres, però el resultat és un magnífic aval a un projecte que ara
haurà de beure de la capacitat d’impulsar cultura unitària d’esquerres, de la
necessitat de seguir denunciant les retallades en serveis públics essencials i
de trobar un espai propi en el marc de la nova fase del procés sobiranista.
Però d’això ja en parlarem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada