dissabte, 1 de desembre de 2012

Quines eleccions!

Aquest és el meu darrer article publicat a Catalunya Press el passat dilluns, just després eleccions.



Començar a valorar  resultats electorals quan ja han passat 24 hores del tancament dels col·legis electorals no és senzill. No té el valor de la immediatesa de mirar de fer reflexions que potser encara la gent no s’ha fet i en canvi no et dóna la perspectiva suficient encara per veure com evolucionaran les coses. Però la vida laboral és així i per tant ara m’hi poso a concretar unes primeres impressions.

En primer lloc crec que hi ha dos elements que són importants i que tenen relació. Per una banda l’alta participació a les eleccions. I per altra banda un multipardisme amb 7 opcions al parlament. Això vol dir que molta gent ha votat i ho ha pogut fer ajustant molt el seu vot a la seva intenció. Per tant els resultats de diumenge són una fotografia força acurada del moment actual, no dic de la realitat catalana, dic del moment actual. I això és important per evitar demagògies i utilitzacions barroeres, vinguin de qui vinguin.

Una segona dada a tenir en compte és que valoro com a positiu la incapacitat de preveure els resultats. No tan sols es tracta de plantejar que els estudis demoscòpics no encerten sinó més aviat de plantejar que la ciutadania ha estat prou lliure per votar allò que no es preveia. Això fa que els resultats ens puguin agradar més o menys, però el que és cert és que fa la política més interessant. A això cal afegir que la incertesa sobre la gestió dels resultats torna a posar a la política en primer pla.

Parlant ja sobre els resultats, em sembla que el nou mapa electoral és fruit de les dues variables que tradicionalment hem tingut en compte a Catalunya. La gent ha radicalitzat el seu discurs en clau “nacional”. La diferència en el nombre de diputats de formacions que recolzen el dret a decidir plenament és sols d’un diputat més, però en canvi té un punt més “radical” per l’ascens d’ERC. I en segon lloc en clau social (que ningú preveia que seria determinant) la gent ha votat més a l’esquerra. En aquest cas la suma de forces d’esquerres (ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP) aconsegueix 9 diputats més i per tant crec que també es veu un vot clar en contra de les retallades i la política de dretes de CIU.

I per tant a mi el nou mapa electoral m’agrada més que l’anterior. Amb una majoria clara per dur a terme un procés sobiranista i amb un augment significatiu de les forces d’esquerra, fet que permet plantejar que hi ha opcions per anar construint una alternativa real. També és cert que hi ha coses que no m’agraden. El suport a les formacions que no volen la consulta s’aglutina fonamentalment a partir de Ciutadans i PP.

Com a ICV-EUiA hem de valorar positivament els resultats. És el cop que aconseguim més escons des de que existeix Iniciativa i aconseguim representació a les 4 circumscripcions. En una campanya on l’element social no ha estat al centre del debat i amb la presencia important de les CUP “competint” per una franja electoral comuna, el resultat és més que positiu. També és cert que m’hagués agradat que ICV-EUiA esdevingués més pal de paller de les esquerres, però el resultat és un magnífic aval a un projecte que ara haurà de beure de la capacitat d’impulsar cultura unitària d’esquerres, de la necessitat de seguir denunciant les retallades en serveis públics essencials i de trobar un espai propi en el marc de la nova fase del procés sobiranista. Però d’això ja en parlarem!