El ministre Wert, impresentable i feixista ministre com
sempre, ha tornat a encendre el foc social a Catalunya. La seva proposta de
reforma educativa suposa, entre moltes d’altres coses, un atac al model
lingüístic de Catalunya. Un model d’èxit que avui dia es veu amenaçat de nou.
Si no es tractés d’un tema seriós estaria convençut que
era una broma de mal gust o una provocació. Una broma per encendre els ànims i
riure sobre uns resultats electorals que, diguin el que diguin, no poden
agradar als sectors més espanyolistes i ultraconservadors de l’estat. O una
provocació per aconseguir que Artur Mas, entre l’espasa i la paret pel seu
fracàs electoral, hagi de decidir si es tira enrere amb els seus plantejaments
o bé si decideix accelerar el procés independentista.
Però el tema és massa seriós. La proposta del ministre Wert
no em preocupa tant perquè sigui un atac a la llengua catalana o al procés
sobiranista de Catalunya (que ho és, evidentment). El que em fa més ràbia de la
seva proposta és que pretén trencar la nostra societat, i això, amb els temps
que corren, és especialment greu. El model d’immersió del català i tot el
currículum escolar permet que a Catalunya puguin conviure el català i el
castellà, però sobretot garanteix la igualtat d’oportunitats i la cohesió
social. No cal donar més dades per acreditar que els alumnes acaben els seus
estudis obligatoris i postobligatoris amb un nivell de castellà equiparable a
la resta de l’estat (no dic bo perquè seria un debat més complex). Però el que
és evident és que a Catalunya no existeixen dues comunitats socials diferenciades
i que el coneixement de català i castellà no suposen cap discriminació en
l’accés laboral. I aquests dos elements són fonamentals.
Hi ha un element que realment em preocupa molt. Catalunya
està vivint un procés sobiranista incert però imparable. La gent es va
posicionant entorn de la proposta independentista o en contra. Això, en
qualsevol procés com aquest, és lògic. Acabi com acabi el procés i surti el
resultat que surti, Catalunya ha de seguir sent una sola realitat social,
complexa com poques, però una sola realitat. En cap cas pot haver-hi exclusió.
En cap cas pot haver-hi escoles per a uns i pels altres. En cap cas la llengua
ha de suposar una tria social. Mai de la vida podem acceptar que la
possibilitat de que cada persona dugui a terme el seu projecte vital depengui
de quina llengua ha estudiat.
L’atac del ministre Wert, impresentable i feixista com
sempre, sí que és una atac a Catalunya, i no ho són les manifestacions en
contra del dret a la independència, per exemple. El que planteja aquest ministre
sí que afecta a la nostra convivència i al nostre model social. Sóc molt
permissiu amb la discrepància ideològica, no sóc gent tolerant amb els intents
d’enfrontar societats. Som Escola !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada