ICV, Poblenou i Eleccions

Les eleccions del passat diumenge van deixar moltes dades interessants que ja s’han anat analitzant. Permeteu-me que jo faci una petita valoració de com han anat els resultats al meu barri del Poblenou per a ICV-EUiA. En primer lloc perquè m’agrada analitzar la realitat més propera i en segon lloc perquè em sembla evident que hi ha motius perquè estigui prou satisfet d’aquests resultats.

Al Poblenou, CIU ha guanyat al barri amb un 29’6% dels vots (molt similar a la mitjana de Barcelona on aconsegueixen un 29’2%), en segona posició ha quedat ICV-EUiA com a la resta del Districte de Sant Martí, en el cas del Poblenou el percentatge de vot és del 17’8% (clarament per sobre de la mitjana de la ciutat que ha estat del 11’9%), en tercer lloc ha quedat ERC amb un 16’5% dels vots (per sobre del 13% a tota la ciutat), en quart lloc ha quedat el PSC amb un 9’6% (per sota del 12’1% a la ciutat), en cinquè lloc el PP amb un 8’9% (clarament per sota del 14’8% de la ciutat), en sisè lloc Ciutadans amb un 5’9% (per sota del 8’2% de Barcelona) i en setè lloc les CUP amb un 4’9%, prop del mític 5% de representació municipal (per sobre del 3’9 de Barcelona).

És evident que ICV-EUiA és la gran protagonista dels resultats electorals de diumenge al barri. S’erigeix en segona força política amb un percentatge molt alt de vots, superant en algunes seccions censals el 20%. I aquest creixement d’ICV-EUiA es fa tenint en compte que les forces amb les que més fàcilment es podia disputar vot (les CUP i en menor mesura ERC) també han obtingut uns molt bons resultats. Sembla evident que en aquest cas el creixement d’ICV-EUiA neix de les files de votants socialistes i possiblement també de sectors abstencionistes. També valoro positivament que les CUP hagin permès, entre d’altres coses, la transformació en vot d’indignacions que fins ara no acabaven de trobar el seu referent.

ICV-EUiA ha aconseguit un dels millors resultats de Barcelona al barri del Poblenou. De fet en percentatge sols millora els nostres resultats el barri de la Clota a Horta-Guinardó, el barri més petit de la ciutat i al que li tinc un carinyo molt especial. I per què aquest augment? Tres motius ajuden a explicar-ho. Un barri amb un alt nivell de mobilització social, una presència activa de gent d’ICV-EUiA en aquestes mobilitzacions i que el Joan Herrera sigui veí del barri. Les mobilitzacions socials ajuden a plantejar la necessitat d’alternatives a la situació actual i la presència de gent activa d’ICV-EUiA fa més senzill que es pugui confiar en nosaltres a nivell polític. I el fet que el Joan Herrera sigui veí del barri no és un fet folklòric. El que és important no és que hi visqui, sinó que hi faci una vida activa i que per tant trenqui el mite dels polítics que no tenen contacte amb la realitat.

I ara cal algunes reflexions finals. La primera és que cal seguir mobilitzant-nos i estant al costat d’aquestes reivindicacions. En segon lloc que hem de seguir com a ICV-EUiA obrint molts espais de debat i contacte amb la gent que es mou al barri i que té ganes de transformar la realitat. I en tercer lloc que cal anar obrint espais per consolidar un espai polític alternatiu que passa per trobar espais com a ICV-EUiA de trobada i treball amb ERC i sobretot amb les CUP. Són reflexions a títol individual, però em sembla necessari avançar, malgrat totes les reticències i dificultats en aquest sentit. I per construir alternatives a Catalunya no estaria malament avançar des d’aquells barris on les esquerres alternatives han aconseguit uns millors resultats.