dijous, 27 de desembre de 2012

Que algú governi Barcelona!



Fa un any i mig Xavier Trias va arribar a l’Alcaldia de la ciutat de Barcelona. Per primer cop des de la recuperació dels Ajuntaments democràtics, CIU aconseguia governar a la capital de Catalunya. La victòria de CIU va ser fruit de molts factors, entre d’altres el progressiu ensorrament del PSC, la percepció de la necessitat de canvi entre la ciutadania i la pressió de determinats mitjans de comunicació van ser elements claus per preveure el canvi d’alcaldia. Una derrota del PSC que no va poder compensar el petit augment d’ICV-EUiA.

Xavier Trias hereta (mai millor dit) el govern a una ciutat sanejada econòmicament, amb una estructura professional molt qualificada, i amb un procés intens per elaborar els plans de futur dels barris. Quan algú arriba a l’Alcaldia de Barcelona amb un desprestigi molt gran de l’anterior Alcalde (un desprestigi que considero injustificat com explicaré en altres articles) i amb les condicions que deia abans (pressupost controlat, projectes de futur i equip de treball qualificat), el mínim que es pot esperar és que se’n surti. Però realment creieu que Xavier Trias i CIU estan fent una bona gestió a Barcelona?

Personalment crec que no, ni molt menys. Xavier Trias està aconseguint no ser un element permanent qüestionat des de l’opinió pública. Però que no estigui qüestionat no vol dir que sigui ben valorat. La discreció d’un Alcalde de Barcelona no crec que sigui un punt a favor. Se’n parla poc de la gestió municipal per raons diverses. Per exemple perquè a nivell polític l’actualitat s’ha centrat clarament en el procés sobiranista de Catalunya. Se’n parla poc perquè les esquerres polítiques i socials tenim poca capacitat de generar estats d’opinió. Però se’n parla poc, sobretot, perquè mitjans com La Vanguardia han decidit que no pressionaran prou a CIU i a Xavier Trias. Els darrers mandats La Vanguardia havia fet bandera d’un tema com era la manca d’enllumenat a la ciutat. Ara, la nostra ciutat viu unes retallades molt significatives en enllumenat públics. Molts carrers passen bona part de la nit amb la meitat de llums encesos. Però això no és debat. No dic que no calgui prendre mesures. Dic que es prenen unilateralment però sobretot sense pressió mediàtica. O per exemple en un tema molt més greu, del que també en parlaré, com és el tema dels assentaments.

Seguiré parlant de com s’està governant la ciutat de Barcelona i els nostres barris. Però crec que de moment no han destacat en la seva gestió. Ni han aconseguit canvis significatius en temes que havien marcat com a claus en la gestió (seguretat, neteja, manteniment, enllumenat...), ni han aconseguit concretar projectes destacats. I a sobre sense complicitats ni internes ni externes. Tinc la sensació que encara no tenen clar que governen. I això per Barcelona és greu.