Gràcies Gregori.

Ha mort en Gregori. Per a tota la gent d’Horta-Guinardó i sobretot del barri d’Horta, en Gregori era un personatge molt especial, entranyable. Molta gent coincideix, una persona honesta i integre. Poca gent coneixia el seu cognom, Giménez, perquè sobretot eren coneguts com a parella “L’Ana i el Gregori”. Com a parella havien aconseguit, per exemple, el Premi Horta-Guinardó l’any 2001. 

Des del 1975 van impulsar l’AVV d’Horta. Van treballar de forma molt activa en l’àmbit de la defensa de la salut, a l’agermanament amb Boyeros, a la Coordinadora d’Entitats d’Horta, donant suport al Sàhara o al PSUC i a ICV. La seva activitat va ser constant. Però no pretenc aquí fer una biografia d’en Gregori, sinó més aviat sols un petit intent d’agrair la seva tasca i la seva actitud. Per reconèixer el seu bagatge ja hi haurà gent més indicada i moments per fer-ho conjuntament.

Hi ha persones que han lluitat tota la seva vida. Ho han fet de forma fidel als seus valors i en aquest cas des d’un compromís polític permanent. El Gregori i l’Ana no han estat mai persones “obedients”. Evidentment no ho han estat amb els poders establerts que anaven en contra dels seus principis, però tampoc han estat obedients amb el seu propi entorn. I això té molt valor. La defensa d’allò què creus no es pot fer si sols planteges acceptar allò que et diu la teva pròpia gent. Aquest inconformisme vital és necessari i jo vull aprendre’l de gent lluitadora de sempre com ho ha estat el Gregori. Aquesta és la autèntica militància necessària, la que cada dia recorda que ho podem fer millor i no cau en l'autocomplaença.

Però no estimava al Gregori sols pel seu compromís i la seva feina, sinó sobretot per la seva actitud. Poques vegades he vist a la meva vida una actitud vital tan apassionada com la seva. Malgrat les malalties i els dolors que patia sempre et saludava amb un somriure. Tot i que estigués cansat no desaprofitava una ocasió per riure amb els nens, amb tots els que coneixia. El cos li fallava sovint, però per poc que pogués ell estava ballant, actiu. Tinc ben present el Gregori arribant a les festes i activitats d’Horta, impecablement vestit, elegant, somrient. Amb un aspecte de senyor però amb una mirada d’infant. En Gregori sempre em va semblar un gamberret genial, un murri. Algú que sabia que calia lluitar per un món millor, però que per canviar aquest món també cal una gran dosi d’humor i sobretot de carinyo. Tendre, burleta, carinyós, lluitador, coherent, imprescindible, hortenc... si el coneixíeu podeu seguir la llista d’adjectius. És cert que el Gregori no ha estat l'únic lluitador, ni l'únic coherent, però amb els temps que corren no podem deixar de retre homenatge a qui ho ha estat. I a més el Gregori és un dels meus referents.

El seu darrer procés de malaltia ha fet possible anar-se fent a la idea que ens deixava, però igualment no ha estat fàcil. Tots tenim paisatges molt profunds. El meu paisatge d’Horta és amb l’Ana i el Gregori del bracet. I amb molta més gent i molts elements del barri, però serà difícil omplir aquest buit. M’agradaria saber que podrem seguir defensant els seus valors, el seu barri i sobretot sabent expressar als amics i amigues, a la seva família i sobretot a l’Ana que hi ha gent que no s’oblida. En aquests casos val la pena acabar dient, gràcies Gregori.