dilluns, 31 de desembre de 2012

Bon 2013 de lluita i poesia


Aquests dies tots rebem missatges d’optimisme i esperança pel nou any que comença. Tota la vida ha passat. Però té sentit parlar d’esperança quan les noves generacions viuran en pitjors condicions que nosaltres? Té sentit parlar d’optimisme quan sabem que econòmicament i socialment el 2013 pot ser més dur encara per a molta gent? La meva resposta és contundent, sí.

Però no parlo d’un optimisme basat en esperar solucions màgiques. Parlo de l’optimisme de saber que hem de reaccionar. No parlo de l’esperança que vindrà de lluny, parlo d’allò que sabem que podem fer. I no és senzill. Cada cop hem vist més clarament com ens volen imposar un nou model social i econòmic basat en la destrucció dels valors i dels drets socials i individuals. Sabem que ens estan ofegant per guanyar més. I les respostes són encara massa tímides. 2013 sols tindrà sentit si aconseguim lluitar de forma contundent per transformar la nostra societat. És hora de deixar enrere allò políticament correcte. Darrera les mitges tintes no hi ha respostes a gent que està en situació límit.

Però si cal lluita també cal poesia. I no tan sols poesia en vers. Cal poesia arreu. Ens cal més que mai escoltar música, llegir, compartir una copa, fer una bona xerrada, sopar junts, passejar per la platja, fer una bona tertúlia, riure, somriure, posar-nos vermells, apassionar-nos, excitar-nos, saludar a la gent pel carrer, no oblidar el bon dia, olorar el cafè, fer veure que entenem de vins, sorprendre’ns amb un infant, pensar en qui està lluny, decidir que dilluns comencem règim, fer fotografies d’instants que fugen, confessar-nos secrets, recordar el primer amor, pensar en les 10 persones que més ens han marcat, recordar acudits dolents, tenir pensaments impurs, recordar que hem d’anar al gimnàs, recordar que havíem dit que no tornaríem a beure tant, intentar mirar sense que es noti molt, descobrir que tenim un costat friki, acceptar que mai entendrem les instruccions d’ús, enamorar-nos de la nit, seduir i ser seduïts, anar al cinema o al teatre, xiular pel carrer, entelar els vidres, deixar-nos convidar, regalar...

I per fer això possible us demano que ens intercanviem sensacions. Envieu-me alguna cosa que m’ajudi a començar aquest 2013. Una cançó, un poema, un dibuix, un escrit... el que sigui. Jo començo. Us proposo tres coses. Un blog de poesia d’una persona que estimo molt, la Laura López, i un vídeo clip d’una cançó que m’agrada molt i que us ofereixo en una versió una mica friki, però amb encant, de Willy Deville i Vanessa Paradís, Stand By Me i un vídeo clip de Pastora en italià versionant la seva cançó Desolado, cançó més trista que em recorda el magnífic moment que vaig viure veient-los en directe fa molt poc en un concert íntim.

Bon 2013 de lluita i poesia! I espero...

6 comentaris:

Jordi Coronas i Martorell ha dit...

em sembla una idea genial. Et deixo aquest vídeo de Jason Mraz. M'encanta aquesta cançó "living in the moment" que, a més, és molt escaient amb la filosofia que proposes. Tant de bó prenguem consciència col·lectiva per lluitar contra les injustícies. Salut i bon any Pere!!
http://www.youtube.com/watch?v=YUFs_1vKYlY

Carme ha dit...

Pere, m'ha agradat molt el teu comentari i l'intentaré dur a terme, no perdre mai la il·lusió, tirar endavant amb força. Et recomano un blog d'un bon amic pel que fa a la poesia http://august-rapsodia.blogspot.com.es, i quan pugui t'envio alguna cançó de la meva filla. Petons i fins aviat

August Garcia ha dit...

Hola Pere, sóc l'amic de la Carme que, com a bona amiga, m'ha emplaçat al teu blog. M'encanta el lema: Lluita i poesia, el subscric completament.
La meva proposta és un disc de Joan Dausà que m'he regalat aquests dies. Al seu web hi podreu fer un tast:
http://www.joandausaielstipusdinteres.com/menu.asp

Salut, salut i salut (física, mental i espiritual) per a aquest 2014-1 que ens obre els seus braços.

August Garcia

Pere Nieto ha dit...

Moltes gràcies Carme i August. Joan Dausà l'he seguit una mica "Jo mai mai" trobo que és una brillant història.
Bon any i ens seguim!

eduard vicente ha dit...

Pere suscric plenament el teu escrit i l'esperit i filosofia que conte. Et proposo la lectura del petit llibre "¿Hacia donde va el mundo? 2012-2022 la ultima oportunidad" de susan george, jean-pierre dupuy, yves cochet i serge latouche, si et sembla el llegeixo aviat i el comentem fent uns xupitos al "como tu". Salut i una abraçada! Estan convidats la resta de comentaristes del teu blog.

laura lópez granell ha dit...

Pere!, com pot ser que fins ara no hagi vist el teu article?! Ens cal poesia i ens calen amics com tu;) Gràcies per fer-te ressò dels meus poemes! Un petó, guapu!