Aquest és el meu
article 1.000 al blog. Estem immersos en un moment apassionant a nivell social
i polític, a pocs dies de la Vaga General i a dues setmanes de les eleccions
més estranyes que recordo. Per tant potser no té gaire sentit que vulgui
celebrar aquesta dada, però m’és igual, com que el blog és meu en parlaré.
Aquesta és una de les grans virtuts que té un blog.
Vaig estrenar-me el
27 de febrer de 2007, aviat farà 6 anys. No està mal la proporció, deu ser
gairebé un article cada dos dies. No totes les temporades han estat igual de
fructíferes, però en resum no està gens malament. Són força hores escrivint i
per tant crec que mereix la pena fer-me un petit “homenatge”. Vaig començar a
escriure el blog sense tenir clar que tindria continuïtat. La meva activitat a
Horta-Guinardó com a conseller tècnic em donava una posició ideal per conèixer
moltes notícies i per viure moltes experiències dignes de ser compartides. Vaig
pensar que també seria una bona eina de difusió política de les meves idees i
de les propostes d’ICV. I així vaig començar. I ho vaig fer de la mà sobretot
d’en Jose Rodríguez. Seria totalment injust si avui no el cités ara que
compleixo els 1000 articles.
Però mai hagués
pensat que un blog seria tan intens per a mi. La veritat és que l’he disfrutat.
Crec que he aconseguit fer-hi un espai força personal. Parlant de política,
d’educació, del Poblenou, d’Horta-Guinardó de cinema i llibres, d’anècdotes...
tota mena de temes. Però sobretot estic content perquè crec que he sabut trobar
un espai. Modèstia a part crec que he fugit bastant del sectarisme o del
pensament oficial, sempre he intentat donar una visió personal sense tenir en
compte els argumentaris oficials. També he mirat de fugir de les polèmiques
dures, tot i que cal reconèixer que fan augmentar l’audiència. Però sobretot
estic content de saber que hi ha gent que els meus articles li han ajudat a
reflexionar.
Però un blog ja no
funciona igual ara que fa sis anys i per tant també hauré de canviar. Abans
molta gent entrava de tant en tant al meu blog per veure que escrivia. Ara
gairebé ningú ho fa i si no fos per twitter i facebook poca gent em llegiria.
Potser per això ja no l’actualitzo ni en imatge ni en enllaços. No sé, potser
els 1.000 articles són una bona excusa per fer alguns canvis o m’espero a
l’aniversari del febrer per renovar-me.
Hi ha una cosa que
també ha canviat. Ara ja gairebé mai hi ha comentaris al blog. Es fan a
Facebook o Twitter. Potser és demanar massa però m’agradaria que en aquest cas
feu una excepció i em comenteu, aquí, alguna cosa.
6 comentaris:
potser tens raó i els blocs han quedat un pèl desfassats.
Ara, jo et prosaria 2 coses a fer ara que estàs d'aniversaris:
1.- Fer un recull dels escrits del bloc, potser un llibre?
2.- Probar el vídeobloc, telèfon en mà fer les teves intervencions, no només escrit.
(tu contestaràs? hahaha)
Pere, no soc gaire de comentar però, si més de llegir. També és cert que últimament, soc més de twitter i facebook. La feina fa que no tingui gaire temps lliure per llegir tot el que m'agradaria i em centro més en els missatges breus.
Et vull felicitar per la constancia que has tingut en aquest blog, fent-nos arribar el teu pensament i et demano que, ja sigui en aquest blog, o facebook o twitter, no deixis de fer-nos saber la teva sobre el que passa.
Una abraçada!
Felicitats per la constància i perquè mantenir un bloc amb 1000 entrades no ho fa qui vol sinó qui pot i qui te coses a dir, a expklicar i sobretot voler que siguin compartides.
Pel que fa a innovacions et proposo que t'endinsis en el món del Podcast és una passada, és diferent, val la pena.
Moltes felicitats Pere!
Saps que sóc de mirar i no dir res, alguna vegada faig comentaris però pocs i generalment en privat. Abans et tenia aquí i era més fàcil, ara comentem les teves publicacions quan dinem però es clar... tu ja no hi ets!
Puc dir-te sense por a equivocar-me que aquí se't segueix amb molt de carinyo i respecte. Un comentari habitual és la teva honestedat que ha quedat més que demostrada, en tots els àmbits, al llarg de tots aquests anys.
Una abraçada ben forta,
Jo, d'entrada, et felicito per 6 anys de blog. A mi em sembla que em seria impossible mantenir-ne un. No sé si per falta de ganes, d'imaginació, per pensar que no em llegirà ningú, perquè demana ordenar-se les idees abans de poder-les exposar bé, ... Per això els qui escriviu blogs teniu tot el meu reconeixement. Si a sobre el que escriviu és interessant, llavors el reconeixement es torna admiració, com en el teu cas.
És cert que Facebook i Twitter han canviat moltes coses. No sé si per bé o per mal, i probablement per les dues coses. En el meu cas, la meva activitat a Twitter m'ha portat a llegir més determinats blogs, com el teu, i gens d'altres blocs. Però llegeixo els blogs com puc llegir articles d'opinió a un diari: lectura individualitzada, sense compartir opinions.
Felicitats i ànims per continuar.
Publica un comentari a l'entrada