divendres, 9 de novembre de 2012

On estaràs el 14 de novembre?


El proper dimarts 14 de novembre es convoca Vaga General. Aquests dies la gent ha d'anar decidint si secunda aquesta convocatòria i fa Vaga o no. Ja no parlo de tanta gent que no podrà exercir aquest dret perquè no treballa o fins i tot perquè les seves condicions no li permeten. Per la gent que tenim encara opcions de decidir ara ve un moment complicat.

No és difícil trobar arguments que circulen per justificar que estem cansats de la situació actual però que no farem Vaga. Lògicament el descompte salarial és important i més en moments com l'actual de retallades. Avui fer Vaga surt més car que fa uns anys, és cert, però la immensa majoria de treballadors i treballadores poden assumir aquesta pèrdua. Pot ser significativa, però es pot assumir. Es pot dir que aquesta Vaga és inoportuna i més situada en el marc d'una campanya electoral a Catalunya, però és una convocatòria de jornada de lluita a Europa que va molt més enllà de les eleccions a casa nostra, però és que a més el 14 de novembre parlarem sobre temes que ens afecten a les eleccions. Parlarem de model social i econòmic, parlarem de drets laborals i parlarem de quin model d'Europa volem. També podem escoltar que al final aquestes lluites o no serveixen per a res o si més no per a poc. Algú creu sincerament que sense mobilitzacions avui tindríem tot el que ens volen fer perdre tan fàcilment? Fent Vaga podem discutir si aconseguim més o menys, no fent Vaga sí que no cal discutir què aconseguim.

Hi ha dos arguments que també han anat agafant força. Per una banda que els sindicats no representen a la majoria i que estan apoltronats. Jo no ho crec, però el que no podem fer és dir que no lluiten i no donar-lis suport quan ho fan. I a més no oblidem que a aquesta convocatòria si han sumat moviments tan diversos com assemblees d'indignats o l'Assemblea Nacional de Catalunya. Igual que el dia 11 de setembre molta gent estarà al carrer i ho farà des de punts de vista diferents, fins i tot des de la discrepància amb els sindicats majoritaris que la convoquen, però serà al carrer. I el darrer argument que acostumo a escoltar és que s'està d'acord en fer mobilitzacions, però que en canvi la vaga ja no és una eina útil. Em sembla fantàstic no tinc cap inconvenient, i em sembla que els sindicats tampoc, en rebre propostes de lluita social amb major eficàcia. Quanta de la gent que diu aquest argument participa d'altres lluites de transformació social?

Avui una nova persona s'ha suïcidat. Ho ha fet a Barakaldo poc abans de ser desnonada. Quin impacte tan bèstia! Quina bufetada a la consciència de la nostra societat. Cal exigir que qui té responsabilitats actui de forma immediata i radical, però nosaltres també hem de fer coses. Podem donar suport a les plataformes en contra dels desnonaments i la plataforma d'afectats per la hipoteca. Però també hem de reaccionar el 14 de novembre i també el 25 de novembre. El 14 expressant la voluntat de lluita en contra de la injustícia, el 25 mirant d'aconseguir majories socials i polítiques que permetin canvis profunds.

No ho sé. Jo no entro en terminologia d'esquirols o similar. Sols demano que abans de prendre una decisió valorem tots els elements que hi ha damunt la taula. Que pensem si creiem que això que estem vivint és inevitable o val la pena mirar d'arriscar-nos per una alternativa. Que pensem com hem aconseguit totes les condicions de vida que avui no volem perdre. Diuen que qui juga pot perdre però que qui no juga ja ha perdut. El 14 de novembre molta gent, des d'experiències diferents i amb plantejaments molt diversos lluitarem per un present digne que ens permeti afrontar un futur millor. Com deia l'altre dia la diputada d'ICV-EUiA Dolors Camats, a única cosa a la que no tenim dret és a tirar la tovallola. Pensa-t'ho.