El 25N votaré ICV-EUiA

Comença la campanya electoral. Una campanya estranya, excepcional. Una campanya on costarà molt parlar d’allò que es decideix el 25 de novembre, si més no de bona part del que ens jugarem. Una campanya que en canvi presenta una bona diversitat d’opcions que ha de permetre garantir una bona participació electoral. La immensa majoria de catalans i catalanes podran triar entre una gran diversitat d’opcions en funció de la seva opció nacional i social. Un debat viciat ja d’entrada. No concebo una opció política d’esquerres que no defensi el drets dels pobles a decidir el seu futur, però bé, sé que és un debat, ara per ara perdut.

Començo la campanya i us anuncio que votaré ICV-EUiA. I ho faré força convençut. Hi ha molts motius que podria desenvolupar per justificar el meu vot, però avui ho faré una mica al revés. Per què no votaré a les altres opcions. I ho faig perquè segueixo creient que cal votar i que cal votar a una formació política, en moments com l’actual el vot en blanc, nul o a formacions que no tenen cap opció no permet construir una alternativa. I també descarto a totes les formacions que no són d’esquerres. El 25 de novembre ens juguem el nostre model i sols puc entendre una Catalunya de futur des de les esquerres. Per tant descarto al PP, a CIU, a Ciutadans i a Solidaritat.

Però tampoc puc votar a formacions que es mouen en la plena ambigüitat. I per tant no podria votar a ERC que ha garantit a Artur Mas que serà més fidel que Duran i Lleida. No estan les coses com per cedir un xec en blanc en temes socials, laborals i econòmics a canvi d’un procés, necessari però no immediat. No tinc prou amb un perfil més social, vull una actitud plenament inequívoca quan la gent pateix de forma cruel una onada conservadora que empeny a la majoria de la societat a una greu crisi. I del PSC que voleu que us digui. El pitjor no és la manca d’expectatives electorals per aquestes eleccions, sinó la seva manca de rumb. Ni acaben de garantir un canvi radical a l’esquerra ni acaben de garantir-me l’exercici al dret a decidir, sense límits d’una legalitat que ja no ens serveix.

I per tot això em queden dues opcions ICV-EUiA, a qui votaré, i les CUP, a qui no votaré però podria votar. No votaré a les CUP perquè crec que ICV-EUiA garanteix una major capacitat d’incidència parlamentària, perquè crec que encara té una base més transversal, perquè ha fet molt bé la feina d’oposició, perquè tinc més confiança personal en la gent que lidera el projecte i perquè algunes actituds de persones vinculades no m’acaben de fer el pes. Crec que, tal i com ja planteja un manifest sense citar sigles, cal avançar en la construcció d’un espai d’esquerres inequívocament alternatiu en temes socials i radical en la garantia del dret a decidir nacionalment. I això ho poden fer les formacions que formen part de les dues candidatures i molta gent que no en forma part i que des de diversos sectors socials creu necessari la construcció d’una alternativa. Un projecte que han de liderar aquestes formacions però que haurà de trobar espais de construcció amb la resta de les formacions d’esquerres. Si fer la campanya electoral serà difícil, aquest procés de construcció suposarà un esforç titànic. Però hi ha un sol argument que ens ha de servir. Aquesta alternativa és necessària i és urgent.