Desnonaments

Feia dies que tenia ganes de parlar una mica sobre el tema de l’habitatge i com està marcant la nostra societat. La pressió dels darrers mesos sobre el tema dels desnonaments havien aconseguit que comencés a ser un tema clau en tots els mitjans de comunicació. Els darrers suïcidis han convertit aquest tema en central a nivell mediàtic i polític. És trist saber que sols els suïcidis han aconseguit fer veure la necessitat d’actuar de forma contundent en aquest tema. I potser hi ha gent que considera que el que diré és oportunisme, però no és cert. Recordar que fa 5 anys ICV-EUiA ja plantejava mesures com la dació en pagament que no eren acceptades per les diverses majories parlamentàries és necessari per negar que ningú ho preveia, que ningú s’hi preocupava. Com més injust seria no recordar les mobilitzacions socials, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca amb lideratges com el d’Ada Colau o la gent que ha assistit a desnonaments per frenar-los.

És brutal pensar com et deus sentir si veus que et quedes al carrer, sense capacitat econòmica per respondre a una hipoteca. Quin futur et planteges quan a sobre et quedes al carrer i segueixes devent diners? Molta gent veu superada la seva possibilitat de generar esperances en el futur. No tan sols has de recuperar-te del cop que representa perdre l’habitatge, saps que sumant-hi el deute difícilment podràs recuperar la possibilitat d’una vida digne. I la situació seria molt més greu si no fos per la xarxa familiar que molta gent té la sort de tenir. Però això està suposant també que hi hagi més gent que augmenta la seva vulnerabilitat. Moltes famílies acaben centrant-se en resoldre aquests problemes.

Mai he tingut un pis de propietat. Sovint dubtava de si havia estat una bona decisió, els darrers anys ho he agraït. Però recordo perfectament moltes converses amb amics i amigues que parlaven amb orgull del gran negoci que havien fet comprant un habitatge que en pocs mesos ja augmentava de valor. Sempre contestava el mateix. Fas un gran negoci si tens 10 pisos i en pots vendre 9 quan pugen de preu. No fas cap negoci quan és la teva vivenda habitual. El Capitalisme es basa en que molt poca gent guanya molt i la resta no. Ara molta gent està endeutada fins a límits inassumibles i cal buscar solucions molt urgents. Vivim un drama. És evident que cal impulsar mesures com a dació en pagament, però sobretot cal acabar amb la sensació de la necessitat de disposar d’habitatge de propietat. Caldria ser molt contundents en aquest sentit. No pot ser que un dret tan bàsic com l’habitatge suposi l’enriquiment brutal d’uns pocs i la ruïna absoluta per a milers i milers de persones. Per a molta gent ja s’arriba tard però cal ser molt contundents en les respostes a aquesta situació. I el 25 de novembre també parlem d’això.