dimecres, 3 d’octubre de 2012

Rigor nacional, radicalitat social.


Molt es parla de quin paper de quin paper han de jugar les diferents formacions polítiques de cara a les eleccions del proper 25 de novembre. Divendres passat a la trobada de Joan Herrera amb ICV Barcelona, crec que es van donar algunes pistes molt interessants. Resumint, el que ICV-EUiA hauria d’aportar a la situació actual és rigorositat en el procés de decidir en l’àmbit nacional i radicalitat en la lluita en els àmbits socials.
En l’àmbit nacional la proposta electoral d’ICV-EUiA haurà de ser clara. Volem que el poble de Catalunya decideixi el seu futur i que ho faci el proper mandat. Així de senzill, establir els mecanismes necessaris perquè democràticament desencallem una situació que no es pot allargar. Catalunya no pot trobar el seu encaix en el marc actual i ha de poder decidir lliurement el seu futur. I això sembla que respon al que una majoria social vol i també representarà una majoria política a les eleccions del 25 de novembre, de fet com ja ho és ara. Per tant el que pot aportar la nostra coalició és garantia de fer possible aquest procés amb rigor, fugint de les confrontacions, incorporant al màxim de gent possible. ICV-EUiA han de ser una garantia de que aquesta majoria social i política es vagi ampliant i que l’exercici al dret a decidir es faci d’una manera seriosa, irreversible i clara. Un dret a decidir que parteix de la llibertat d’un poble a establir les seves regles de joc i no de l’ajustament de comptes o del fet de sentir-se superiors.
I en l’àmbit social cal ser radicals. Som la referència parlamentària més clara i nítida davant les retallades i davant la dreta política i econòmica. Cal enfortir molt aquest vessant, cal demostrar que hi ha maneres de gestionar diferent la política. Cal denunciar el desmantellament de serveis públics aprofitant l’excusa de la crisi, cal exigir una fiscalitat justa, cal afrontar les greus situacions d’exclusió que cada cop afecten a més persones a casa nostra. Cal combatre la idea que les retallades són inevitables pel finançament injust de Catalunya. Cal un govern que no aspiri a ser el primer de la classe a l’hora d’aplicar receptes econòmiques que no tan sols es demostren injustes sinó que també es demostren inútils.
Per tant ICV-EUiA (si no és que creix la coalició), ha de ser l’espai de trobada de tothom que cregui que Catalunya té dret a decidir en l’àmbit nacional, però també en l’àmbit social. ICV-EUiA ha de ser la garantia de que podrem exercir totes les nostres llibertats, les col·lectives i les individuals. ICV-EUiA no ha de tenir por d’arribar a acords amplis que permetin avançar amb les altres formacions polítiques però tampoc ha de tenir cap por de denunciar les polítiques que no ens facin avançar cap a una Catalunya més justa i solidària. Per tant tenim molt a aportar.