No volia ara les eleccions

El proper 25 de novembre hi ha eleccions. Bé, suposo que això ja ho sabíeu. El President Mas ha exercit el seu dret a convocar-los. Personalment discrepo del moment de convocar-les, però evidentment el nostre sistema ho permet i per tant s’ha de respectar. Sens dubte vivim un moment molt excepcional a nivell polític i per tant davant d’això calen sortides extraordinàries. Sens dubte aquesta era una legislatura que possiblement no es podia finalitzar. Però podíem haver deixat passar un major temps. En primer lloc perquè crec que les eleccions ens agafen sense poder assimilar prou les conseqüències de la gran manifestació. Possiblement hauria anat bé poder tenir temps per parlar les forces polítiques sobre com afrontar el procés, temps per donar confiança a més ciutadania per afrontar el procés...

Per altra banda és evident que la convocatòria tan immediata pot afavorir estratègicament a unes forces polítiques i perjudicar a d’altres. En el cas d’ICV-EUiA no crec que això sigui un problema, però la veritat m’agradaria que a una convocatòria electoral tothom hi pugui concórrer amb més garanties. És evident que la convocatòria en 2 mesos no afavoreix coalicions electorals noves, programes electorals treballats, implicació de sectors no organitzats en candidatures... Donar un major marge de temps per convocar les eleccions anticipades no vol dir aturar res ni refredar. Al contrari, podria ser un temps magnífic per treballar coincidències entre les forces polítiques que aposten pel dret a decidir lluny de la lògica confrontació d’una campanya electoral.

I finalment no m’agrada el caràcter plebiscitari i unipersonal que li ha donat Artur Mas a la convocatòria. Per a la gent que vol exercir el dret a la sobirania nacional, bé des del independentisme o bé des de qualsevol altra opció, el que és important saber és quines forces polítiques inclouen en el seu programa l’exercici ple del dret a l’autodeterminació. Les eleccions del 25 de novembre no han de ser una ratificació d’un candidat, han de ser la ratificació de que hem iniciat un procés irreversible per decidir amb llibertat.

Però les eleccions estan convocades i ara cal concórrer amb les cartes damunt la taula. ICV volem concórrer garantint el ple dret a decidir. Evidentment en el terreny nacional. Però volem una Catalunya lliure per decidir si vol un estat propi, però també per decidir quin model de serveis públics, quina fiscalitat, quina educació o quin model econòmic vol construir. El 25 de novembre no tan sols responem a una sola pregunta, sobretot responem a quin model de país volem. Com fan tots els països del món. I de tot això en parlaré a partir d’ara i fins les eleccions.