diumenge, 30 de setembre de 2012

Xavier Trias busca crosses


Sabeu que Barcelona té un Ajuntament i està governat per CIU en minoria? Sabeu que Xavier Trias és l’Alcalde de la ciutat? Sí, ja sé que semblen preguntes absurdes, però tinc la sensació que Barcelona ha deixat d’existir tant per la inactivitat política del seu equip de govern com pel tractament mediàtic de determinats mitjans de comunicació. Ja fa 15 mesos que Xavier Trias va ser nomenat Alcalde i tinc la sensació que poca gent podria explicar què s’ha fet al llarg d’aquest temps a la ciutat. S’ha fet un procés per elaborar el Pla d’Actuació Municipal, un procés llarg però gens intens. Un procés per detectar les necessitats dels barris, quan ja s’havia fet aquest procés amb anterioritat amb els plans de futur del barri. Per tant moltes entitats han vist com havien de tornar a dir quines prioritats volen, conscients a més que la inversió serà més baixa.

Aquesta inactivitat, però, no ha estat prou reflectida en els mitjans. Xavier Trias està aconseguint treure rèdit de la invisibilitat. I quan esdevé visible és per fer polítiques de dretes allunyades del seu famós estil socialdemòcrata. El cas més flagrant que vaig viure va ser la seva no presència al Poblenou durant el tall de gas que va afectar al barri durant uns quants dies. No vaig veure a cap mitjà que es debatés sobre aquesta absència. No cal recordar que ens situacions similars que vam viure a la ciutat quan Xavier Trias estava a l’oposició la seva velocitat per arribar al lloc dels incidents era realment prodigiosa. I determinats mitjans semblen veure ara una ciutat sense prostitució, sense misèria al carrer, sense brutícia. La ciutat de Barcelona no ha canviat tant durant aquest temps, però el fet de no viure un bombardeig constant de notícies negatives ens fa tenir una percepció diferent.

I ara arriba el moment més surrealista. Quan el govern de CIU s’estava mostrant dèbil, quan molt moviment associatiu començava a expressar enyorança per anteriors governs i quan és més necessari mostrar una actitud més dura en contra de les retallades, PSC i ERC es plantegen que potser ja hi ha prou i cal salvar el cul de CIU. ERC possiblement necessita tendir ponts amb CIU pels temes nacionals, potser viu amb duresa una situació municipal de gran debilitat, sols amb un regidor comptant coma “aliat” amb Joan Laporta, potser no ha vist que mirar d’anar pactant les coses sense estar al govern no acaba visualitzant-se. Quan molta gent d’ERC valora l’actual mandat com a pitjor que l’anterior ERC es planteja, sense poder garantir a més la majoria, una sortida digna a CIU.

Però encara entenc menys la postura del PSC. I mira que conec gent amb la que comparteixo moltes coses i estan al PSC de Barcelona. Al final no sé si garantiran l’aprovació del PAM amb la seva abstenció, però en canvi als districtes han votat en contra. Ara escolto que no pactaran el pressupost, és a dir que permetran que s’aprovin unes línies de treball però potser no permetran que aquestes línies de treball es puguin dur a terme. Sincerament, no ho entenc.
El govern de Xavier Trias no pot mantenir la seva inactivitat permanent, el govern en minoria s’ha anat afeblint i més tenint en compte que difícilment tornaran a pactar amb el PP. Davant d’això les forces d’esquerra hem d’aprofitar per visualitzar que hi ha alternatives. No vivim temps on estigui permesa l’ambigüitat. La gent espera de les forces polítiques fermesa i valentia, en tots els àmbits. I l’actual govern de CIU no és ni progressista ni és eficaç. El problema no és veure com sobrevivim durant la resta del mandat, el problema és com convencem a la gent d’esquerres que val la pena un nou model.