diumenge, 7 d’octubre de 2012

Joan Herrera em representa.



ICV celebrarà eleccions primàries per escollir el cap de llista per les properes eleccions del 25 de novembre. Unes primàries obertes a la militància. Finalment aquestes eleccions tindran poc interès, ja que com era previsible sols hi haurà un candidat, en Joan Herrera. I hi serà perquè hi ha poc temps per la urgència de la convocatòria. Però sobretot sols hi haurà un candidat perquè Joan Herrera té un gran suport dins de les bases d’ICV i una molt bona valoració entre els nostres possibles votants. Les condicions per presentar-se a unes primàries a ICV són molt generoses i permeten, sense gaire problema, presentar una candidatura alternativa. I això em sembla perfecte. Tot i la dificultat del temps nosaltres sí que hem estat capaços de fer primàries, tot i que no obertes a tota la ciutadania. El que no tinc clar és que calgui seguir amb el procés de primàries quan sols es presenta un candidat. Em sembla que genera un esforç molt considerable organitzatiu, per garantir una alta participació, quan en el fons no estem escollint res, però és igual, si més no el procés serveix per posar en valor al candidat.

Evidentment en Joan Herrera compta amb TOT el meu suport. Ja ho he dit altres vegades, però per no enganyar a ningú començaré dient que crec que puc dir que som amics. I aquest és un element a tenir en compte, però no és ni molt menys el més important. Crec que en Joan Herrera representa molt clarament una nova manera de fer política però en canvi arrelada en els valors de sempre. En Joan Herrera és un líder que està aconseguint representar als lluitadors comunistes de tota la vida i a la gent que s’acosta a ICV amb nous valors. En Joan Herrera és una persona de “partit” i en canvi obert a escoltar i a interrelacionar amb els moviments socials, fins i tot amb els que qüestionen la política dels partits. I em sembla que això té un gran valor polític, perquè permet incorporar moltes noves energies i maneres de veure les coses sense oblidar d’allà on venim.

Molt sovint la gent demana que els líders polítics siguin persones que viuen de prop la realitat. I en aquest sentit ningú pot posar en dubte que en Joan Herrera viu amb intensitat el carrer, la realitat. Molta gent del Poblenou ho sap. No és gens estrany trobar-lo pel barri passejant, comprant, anant en bicicleta... Em sorprèn com és capaç, amb una activitat professional tan intensa, de ser actiu al barri participant de moltes festes i activitats. Veure’l al pregó de la Festa Major o alguna de les activitats que acabem de celebrar d’homenatge a Josep Maria Huertas Clavería, veure’l al costat de les famílies de la seva escola pública del barri o participant de la vida de la cooperativa de consum de la que forma part. Per tant valoro molt aquesta capacitat de militància intensa al partit, però també de “militància” al carrer, de contacte amb la realitat.

I si Joan Herrera ha estat capaç de liderar amb força ICV i si ha estat capaç de mantenir una vida personal propera al seu entorn, també és cert que està aconseguint demostrar una gran capacitat de lideratge públic. Ja ningú nega que representa com ningú l’oposició a les retallades i ningú pot posar en dubte que ha tingut una gran capacitat de situar la necessitat d’una Catalunya justa socialment al costat del clam per una Catalunya lliure. Les campanyes electorals no són un moment gaire bo per escoltar, però us proposo que ho feu. Al marge dels eslògans dels diferents partits i dels temps que hi dediquen els mitjans de comunicació, us proposo que escolteu tot allò que proposa i que compareu. Sí, ja sé que demano una cosa estranya. Seure i veure què ens plantegen els diferents partits i els diferents candidats i poder decidir sense por qui pot representar millor allò que sempre hem defensat.

Les primàries en aquest cas potser no han estat gaire emocionants, però tampoc he volgut deixar passar l’oportunitat de dir que estic encantat que Joan Herrera em representi.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Jo també em sento totalment representada pel Joan Herrera com a candidat d'ICV. Potser tampoc té cap mérit perquè el conec des de fa 20 anys i conec la consistència dels seus valors i de la defensa del nostre projecte de transformació social. El que em sembla més meritoti és que ha aconseguit gran capacitat d'identificació entre totes les generacions de la militància: joves i no tant joves i la gent gran que veu en ell el perfecte líder per continuar la lluita que ells fa moltes dècades van iniciar. No és fàcil, en una organització d'esquerres, aconseguir una cohesió interna com la que gaudim en aquests moments i que espero que duri molt.