Hi ha gent que considera que la política de retallades de
CIU al capdavant de la Generalitat ha estat una necessitat imperiosa degut als
greus problemes de finançament de Catalunya. Greu error que podem pagar molt
car el proper 25 de novembre. Una cosa és creure que rebem menys inversions i
diners del necessari i una altra molt diferent com administrem els recursos
dels que disposem o bé si trobem noves vies de finançament.
Qui cregui que resolent el debat nacional de Catalunya
CIU tindrà unes polítiques d’enfortiment de les polítiques públiques
d’educació, sanitat o serveis socials va ben equivocat. Qui cregui que CIU
impulsarà polítiques per garantir la igualtat d’oportunitats entre tota la
ciutadania de Catalunya, deu ser un ingenu. CIU és una força que des de la dreta
política, social i sobretot econòmica vol aconseguir un model social que no
s’allunya gens d’allò que estableixen els famosos i invisibles mercats i que
amb tanta devoció segueixen governs com el d’Artur Mas o el de Mariano Rajoy.
Per tant la marea groga en defensa de l’educació pública,
les plataformes en contra dels desnonaments, la gent afectada per les estafes
bancàries, els usuaris de la sanitat pública o la gent indignada que demana
transparència davant la corrupció tenen dos mesos de molta feina fins les
properes eleccions. Potser hi ha gent que es sent còmode en el terreny de la
mobilització pura, però jo ho trobo absurd. Cal mobilitzar-se en contra de les
polítiques que considerem injustes i sempre caldrà mobilització, governi qui
governi, però ara ja sabem que no tothom governa igual ni amb les mateixes
prioritats. Per tant demano mobilització i crítica al costat de capacitat de
fer canviar les coses. Un govern de CIU, al marge de quin model territorial
tenim per Catalunya, sabem quines polítiques vol impulsar. CIU ja ha governat. T’agrada?
Llavors ja saps què cal fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada