No hi ha bandera prou gran

Estic totalment d’acord amb el que representa aquesta imatge d’en Bansky que molt encertadament ha transformat el meu amic Joan Vallvé per donar-li una lectura absolutament actual. No hi ha cap bandera prou gran per amagar tot allò que CIU ha representat al llarg d’aquesta breu legislatura. I comencem parlant clar, no estic en contra dels anhels sobiranistes de la gent de Catalunya, al contrari, sóc independentista des de fa molts anys i veig amb il·lusió la possibilitat d’avançar cap a aquest objectiu. Però les meves contradiccions internes vull que tinguin resposta en aquesta imatge. No vull que darrera d’una idea que comparteixo es puguin voler amagar unes polítiques amb les que discrepo de manera radical.

Perquè darrera del meu anhel de construir una Catalunya lliure hi ha sobretot l’anhel de viure en una societat més justa i igualitària i al marge dels problemes de finançament les polítiques de CIU van en direcció contrària. Perquè el meu model social no és el que han impulsat des del govern de CIU amb el suport del PP i per tant en una Catalunya autonòmica o una Catalunya independent jo no comparteixo el seu model social i econòmic. I perquè la meva voluntat de poder decidir davant de l’estat espanyol és, com a mínim, igual a la meva voluntat de decidir davant dels mercats i els sectors poderosos i alhora de defensar lobbies ja sabem qui està al capdavant.

No entenc les eleccions del 25 de novembre com a plebiscitàries, a no ser que l’objectiu sigui amagar-ho tot darrera la bandera. Un major o menor suport a CIU no és un posicionament sobre la qüestió nacional, si més no sols sobre la qüestió nacional. El 25 de novembre altres forces polítiques apostaran per exercir la democràcia votant en un referèndum. I en la campanya pel 25 de novembre altres forces polítiques, sobretot ICV-EUiA mirarem de mostrar en públic allò que altres miren d’amagar-nos. Poques vegades la gestió d’un govern ha estat tan clara. I nosaltres volem aixecar aquesta bandera per fer-ho tot més transparent.