Independència i Constitució.

L’altre dia vaig rebre un correu d’una persona de fora de Catalunya que em segueix pel blog. Em plantejava els seus dubtes de si es podia fer la consulta al marge de la Constitució, si era oportú el canvi que suposava la independència de Catalunya i si era lògic preguntar en referèndum temes amb una forta càrrega emotiva. En primer lloc vull agrair el seu comentari. Crec que aquesta és una de les grans riqueses d’internet, poder compartir debats, escoltar-nos, discrepar i fer-ho amb una major pluralitat que si sols atenem als mitjans de comunicació.

Jo crec que Catalunya ha de poder decidir el seu futur. I ho ha de poder fer com qualsevol altre poble, al marge de si ho permet la legalitat o no d’un moment determinat. Hi ha drets que són inqüestionables i el dret de la ciutadania a decidir el seu futur per a mi és clar. És cert que seria molt més adequat dur a terme un procés de decisió dins del marc legal, però això sembla impossible. L’aposta del govern de Londres de cedir el dret al parlament escocès de dur a terme el referèndum dubto que Madrid mai ho faci. Però en tots els àmbits, no tan sols en l’àmbit nacional, la ciutadania ha de poder expressar les seves opinions i ha de poder prendre les seves decisions, amb l’únic límit del respecte als drets humans. El govern espanyol ja ha demostrat com la modificació de la Constitució és possible per fer cas dels Mercats, però en canvi veu impossible fer-ho per poder escoltar la veu de Catalunya.

I certament el debat sobre la sobirania nacional de Catalunya està impregnat d’emocions i sentiments, om ho està en gran part l’oposició al procés d’independència. Personalment no crec en un independentisme de base emotiva, ni de base ètnica, ni fins i tot de base econòmica. Simplement crec que Catalunya té dret a decidir el seu futur com el té Palestina, el Sàhara, Euskadi, Escòcia, Flandes... o qualsevol poble del món que vol exercir aquesta possibilitat. I com que no ho visc des de cap d’aquests punts que he dit anteriorment no penso canviar la meva vida per ser ciutadà d’un estat independent. Seguiré vivint en català i en castellà, seguiré viatjant per tota la península, escoltant música molt diversa en llengües molt diferents, emocionant-me amb la bona literatura sigui d’on sigui i fent meva la història. I seguiré lluitant per un model de societat que permeti que la gent sigui més lliure i visqui millor a Catalunya, a Andalusia, al Senegal o a Estats Units.

No sé si he ajudat a respondre algun dels teus dubtes o al revés n’he obert més. Tot i així espero seguir poder compartint debats com aquest.