Jo me n'alegro

Ho sento molt, però hi ha coses que no entenc de determinats independentistes de casa nostra. Quan per primer cop comencen a existir les condicions objectives per esdevenir estat propi, resulta que apareix la necessitat de purisme independentista. Fa pocs anys la gent que es considerava independentista érem minoria a Catalunya. Ara sembla que aquesta opció pot ser majoritària, però no tan sols això, gent amb posicions força contràries comença a acostar-se a aquests plantejaments. I quan l’objectiu és ampliar el màxim la massa social que recolzarà un referèndum i que pot votar per una opció d’estat popi, apareixen comentaris a les xarxes socials insultant, menystenint o ridiculitzen aquests acostaments. A què juguem?

Jo aposto per un model de Catalunya lliure nacionalment, justa socialment i cohesionada. Qui vulgui desmarcar-se d’aquest model que ho faci, però exigir carnets de puresa independentista em sembla un greu error. Podem discrepar de les estratègies dels partits o de com han col·laborat a mantenir una situació tan negativa per Catalunya, però, al meu entendre, sols avançarem nacionalment aconseguint majories inqüestionables. I a més, ja d’entrada, em rebenten les intoleràncies. Tan ingenus em semblen determinats federalismes com determinades maneres de veure el independentisme.

No és ètic ni útil demanar el currículum independentista a ningú que acosta les seves posicions cap a noves postures nacionals. I si algú ho vol qüestionar que recordi quines actituds han tingut alguns dels líders i partits que ara volen capitalitzar tot aquest moviment. Tota la gent que defensi el dret dels pobles a decidir han de compartir uns valors democràtics bàsics. O és que si celebrem un referèndum considerarem traïdors a qui no voti per la independència? Aquest no és el model de país que jo vull. Després de molts anys de la meva vida política denunciant la intolerància envers Catalunya ara no vull començar el camí sense denunciar les nostres pròpies intoleràncies. Que nous sectors polítics i socials comencin a entendre la necessitat d’exercir en un termini breu el nostre dret a decidir i la possibilitat de ser estat propi no ha de posar en evidència les diferències, sinó que ha de demostrar que estem en el bon camí.