Il·lusió i ràbia per començar el curs.

Avui he començat un nou curs. Primer de tot també vull recordar a la gent que avui no ha començat el curs escolar com a docents. O bé perquè no tenen feina o bé perquè han exercit el dret a Vaga. Comença un curs escolar i ho fa amb les alegries habituals dels retrobaments, la il·lusió de conèixer gent nova, el neguit de nous reptes... però també comença amb la tristor de veure com es desmantella de forma progressiva un model d’educació que qualitat. Les escoles públiques segueix rebent retallades, igual que bona part de les escoles concertades. Uns i altres, no ens equivoquem, permeten aquest model i acaben rebent la pressió d’aquesta política conservadora igualment mestres, famílies i alumnes.

Hauríem de ser conscients que ens hi juguem molt en això. La societat actual ofereix poques alternatives a la gent que acaba els seus estudis. Reduir els recursos en educació afavoreix una major vulnerabilitat de la gent jove. Cal una educació de qualitat, i entenc la qualitat no tan sols com l’excel·lència en resultats acadèmics sinó sobretot com el procés per aconseguir recursos que ens permetin desenvolupar el nostre model de vida i assolir la felicitat. Però per aconseguir que els nostres alumnes acabin l’escolaritat amb millors recursos acadèmics i personals no podem retallar en educació. L’augment de ràtios suposa un atac a l’atenció a la diversitat. I vull recordar que atendre la diversitat no és posar recursos per als alumnes amb dificultats, atendre la diversitat significa oferir recursos a tothom, per adaptar-se a cada realitat individual.

O per exemple davant la retallada de recursos humans i alhora augment d’alumnat es parla de que el professorat farà una hora més lectiva. I això és una gran trampa. L’augment d’hores suposa que el professorat acaba fent moltes més classes per les que no està plenament capacitat. Si sumem això a que no es substitueixen moltes baixes tenim un professorat més pendent de cobrir hores que de poder desenvolupar la seva tasca docent. Però a més no oblidem que una hora més lectiva no és una hora més laboral. Cal preparar les classes, cal corregir... hi ha un greu risc d’imposar la idea que sols es pot fer la classe magistral a etapes com l’ESO com a única opció. Una classe per a tothom., sense seguiment, sense adaptacions.

I aquí és on jo crec que el Govern juga fort. Sap perfectament que el model que està afavorint crea una gran divisió entre escoles privades d’elit i escoles sense prou recursos. I a més el Govern sap que la qualitat educativa baixa, però que el professorat seguirà fent tot allò que estigui a les seves mans per garantir uns mínims.  Però el que hauria de fer aquest govern és posar la tradició i capacitat pedagògica de Catalunya com a màquina del tren per garantir una societat justa, equitativa i pròspera. I no posar la capacitat pedagògica d’aquest país com a salvavides d’un model educatiu que deixen que es vagi enfonsant.

Avui he tingut aquesta doble sensació, la de la Il·lusió professional per començar aquest nou curs i la de la ràbia per les retallades en educació.