dimarts, 11 de setembre de 2012

Primera valoració de la manifestació



Acabo de tornar de la manifestació i en primer lloc he de dir que estic molt cansat, físicament també. La primera conclusió és que la distància entre les xarxes socials i la realitat és possiblement superior a la distància entre els partits polítics i la societat. Allò que he vist a la mani d’avui no té res a veure amb tot allò que he anat veient a les xarxes els darrers dies, des de sectors molt diferents.

La manifestació d’avui ha estat massiva (és evident que no amb les xifres que s’han fet córrer, però realment massiva). I la manifestació d’avui ha estat independentista. Possiblement aquest és més un estat d’ànim que un posicionament polític ferm, però precisament aquests estats d’ànim són els que moltes vegades cal saber gestionar millor. La meva percepció d’avui ha estat d’una manifestació molt plural, molt serena i contundent. Plural perquè hi havia gent d’una gran diversitat en tots els sentits, serena perquè pel que he vist no ha estat sobretot en contra de ningú sinó a favor d’un projecte i contundent perquè ha estat inequívocament independentista, tant pel nombre de banderes que han onejat com per les crides que s’han fet.
Qui planteja que la manifestació d’avui és una cortina de fum en favor de CIU crec que s’equivoca. No crec que la gent que anava avui a la mani doni confiança en blanc al govern. No crec que sigui fàcil de gestionar aquest tema per part de CIU. I el que crec que acaba afavorint que avui CIU pugui presumir de suport és haver fet una campanya plantejant que anar a la mani representava això. Molta gent d’esquerres ha alimentat una visió de la manifestació vinculada al conservadurisme, l’èxit de participació sols ens porta llavors al derrotisme. És evident que tothom tenia dret a decidir si anava o no a la manifestació i en aquest sentit hi hagut massa comentaris totalment fora de lloc i clarament intolerants, però no es pot regalar a la dreta una manifestació tan plural com aquesta. Lamento sincerament haver sentit tant menyspreu per part de determinats sectors pel fet d’anar a la manifestació i pel que representava. Amb la mateixa contundència que deploro qui pretén situar com a traïdors a la gent que no hi assistia em molesta que se’m vulgui situar com a còmplice de CIU pel fet d’anar-hi. Personalment fa més de 25 anys que vaig començar a implicar-me en política en el marc del independentisme d’esquerres. Ara no renunciaré a seguir defensat les meves idees. No crec en la independència per motius ètnics, ni per motius econòmics, sols reclamo el meu dret com a poble a exercir la seva sobirania nacional, com la resta de pobles del món.

I ara toca seguir lluitant pel meu model de Catalunya. Demà començaré el curs escolar, lamentant les retallades en educació, la manca d’oportunitats que tindran els meus alumnes quan acabin els estudis, el menyspreu d’aquest govern per la meva feina. Demà seguiré mirant de col·laborar amb les entitats del meu barri. Demà començaré a pensar ja en l’homenatge a Salvador Allende del proper any. Demà seguiré escrivint per explicar com veig les coses i sobretot per explicar que cal un canvi de majoria política a Catalunya i que cal avançar decididament per exercir el nostre ple dret a decidir. I seguiré lamentant com els mitjans tracten aquesta manifestació de manera diferent a altres. I també, com no, seguiré llegint a les xarxes socials idees brillants, debats interessants i tonteries monumentals.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Gràcies per aquest comentari sobre la manifestació; no sé si ho hagués sabut explicar tan bé. Josep Pascual