Arguments per anar a la mani

Sembla clar que a la manifestació del proper 11 de setembre hi assistirà una gran quantitat de gent. Tot i així hi ha una gran quantitat de gent d’esquerres que encara s’ho està plantejant. Possiblement hi ha dos grans elements que condicionen l’assistència de molta d’aquesta gent. Per una banda el contingut de la convocatòria i per altra banda “les companyies” de la manifestació. Puc entendre perfectament aquests condicionants, però també crec que hi ha arguments per trencar aquestes reticències i per tant miro d’afegir algun element al debat.

En primer lloc és evident que a mi també em molesta manifestar-me pel futur del meu país amb la gent que crec que està duent a terme una política en contra, clarament, del meu model social i econòmic pels catalans i catalanes. No em fa il·lusió estar al costat de qui va en contra del meu model de país. Però també reconec que no serà el primer cop que em passa. Potser de forma més clara quan m’he manifestat per expressar la condemna del terrorisme i m’he trobat, colze a colze, no ja amb la gent de dretes sinó amb grups d’extrema dreta que defensen un model molt diferent al meu. La presència de gent que fins i tot de  proposava la pena de mort no va impedir que jo hi assistís, posava per damunt de les “companyies”, la necessitat d’expressar la meva opinió. O per exemple els darrers mesos m’he dedicat a convèncer molt sovint a gent que calia anar a les protestes per les retallades. Segons les convoquessin els sindicats majoritaris o moviments com el 15M havia de donar arguments a gent diferent, però sovint era el mateix, no podem deixar passar l’oportunitat d’expressar massivament que hi ha coses que cal canviar. I per a mi l’actual model per Catalunya és impossible de mantenir. Per tant, al marge de segons qui que hi serà, jo alçaré la meva veu.

En segon lloc és evident que uns lemes diferents podrien fer sentir més còmode a molta gent, però també farien que altres persones estiguessin disconformes. Una part de la societat ha anat pel dret i ha tingut resposta. Qualsevol manifestació pot ser interpretada de moltes maneres i manipulada per qui vulgui. Però per evitar un ús partidista sols es pot aconseguir amb una presència massiva. Quanta més gent i més diversa assisteixi a la manifestació més clar quedarà que cal un canvi i que aquest canvi és veu necessari des de punts de vista molt diferents. Personalment crec que la Independència és el punt de partida de la nova situació. Crec que és impossible plantejar de forma coherent una possible reformulació de la situació a partir de la realitat actual. Per la nova etapa que s’ha d’obrir la gent d’esquerres hem de saber aportar el nostre model. Cal aportar un bagatge de lluites socials i polítiques que ve de lluny. I crec que això s’aconsegueix millor estant al carrer al costat de qui lidera aquestes reivindicacions que sent excessivament escrupolós. Estic convençut que molta de la gent que assistirà a la manifestació de l’onze de setembre espera el màxim de pluralitat política i social.

L’onze de setembre, a les 10.30 del matí jo aniré, com no, a la Plaça Salvador Allende del Carmel a recordar la figura del president de Xile assassinat pels feixistes. I per la tarda tornaré al carrer per expressar el meu model de Catalunya. Una Catalunya lliure i d’esquerres. I m’agradaria molt poder estar al costat, també, de molta gent amb la que comparteixo tantes coses i que serà tan necessària pel futur de Catalunya.