diumenge, 26 d’agost de 2012

No tan sols han cremat boscos



Un cop més he passat uns quants dies de vacances a Darnius a l’Alt Empordà, una de les zones més afectades pel dur incendi d’aquest estiu. La veritat és que el poble segueix fent vida normal i superant les hores tan dures que van passar. Visitar alguna de les zones més cremades és, però, molt dur. El bosc calcinat transmet una profunda tristor. La imatge arribant amb el cotxe és impactant, però quan baixes encara és pitjor. La olor, per exemple, encara és a cremat, però sobretot impacta el silenci. Un bosc cremat no té vida i el silenci ens recorda que allò que s’ha cremat ja és irreversible.

Cada cop que hi ha grans incendis apareix la polèmica sobre com s’afronten i es produeixen grans disputes polítiques. No és senzill distingir entre allò que és crítica objectiva i necessària i allò que és demagògia. Els incendis d’Horta de Sant Joan van demostrar fins on podia arribar la cruesa de les crítiques. Aquest cop el plantejament ha estat diferent, però això no ha de fer que no tinguem clar que s’ha d’afrontar aquest tema.

M’agradaria distingir entre dos elements diferents davant dels incendis. Per una banda els mitjans dels que es disposa i d’altra banda com s’afronten els incendis. En el primer cas cal ser impecable, sense matisos. La manca de recursos per afrontar amb garanties els incendis, les retallades en recursos o la manca d’efectius en condicions són greus condicionants per no poder afrontar amb garanties els incendis. Abans de l’estiu ja havien advertit molts bombers que no estaven en condicions d’afrontar, per exemple, una coincidència d’incendis.

En canvi la gestió dels incendis és més complexa. Qualsevol situació d’emergència greu obliga a prendre decisions arriscades. No és senzill decidir quin front es prioritza, on s’envien els mitjans aeris o quan cal deixar una posició. Tothom que ha treballat sota aquesta pressió sap que no és fàcil. És evident que disposar de més mitjans o afavorir una bona formació ajuda, però en aquest cas a mi se’m fa difícil criticar com s’ha afrontat l’extinció d’un incendi, perquè no conec prou el tema i perquè miro de posar-me en el lloc de qui pren les decisions. En canvi no m’estalviaré cap cr´tiica a les retallades en prevenció i mitjans.

Però el que realment m’ha sorprès és veure un cartell convidant a una activitat dedicada als voluntaris que van lluitar contra el foc. En el cartell s’especifica que tot allò que es recapti es destinarà a material d’extinció però que no es donarà a cap institució.  Aquí és on realment em preocupo. El desprestigi públic és una de les pitjor notícies. I aquí cal que ens hi posem totes i tots. No podem renunciar, de cap manera, a que les institucions representin allò que és públic. Aquest incendi no tan sols ha cremat els boscos, ha cremat confiances. El govern no tan sols ha d’evitar les retallades en l’extinció d’incendis, ha d’aconseguir recuperar la imatge de que les institucions poden resoldre els problemes de la societat. I és cert, no tan sols és un problema del govern.